N°182 – Anem òc ! Que i aurà d’autas batalhas

Mai 19, 2012

La manifestacion deu 31 de març qu’a confirmat l’espelida d’ua
generacion navèra d’occitanistas.

Prumèr que cau saludar los organizators de la manifestacion de Tolosa e lo petit escabòt de personas qui s’encarguè de l’organizacion materiau de la causa.

Que soi pro plan plaçat entà saber la soma de tribalh que representa de méter en plaça ua jornada com aquesta deu 31 de març. Dias e dia s de tribalh, dab tos temps la paur que las causas n’anen pas com caleré qu’anèssen. Mes que pensi qu’au ser deu 31 de març, sus la plaça deu Capitòli, qu’avèvan quauques ra sons de s’arregaudir.

E en tant qu’elegit en carga de la lenga dens ua region occitana que sabèvi que la mobilizacion de Tolosa que podèva estar ua ajuda importanta entà credibilizar lo tribalh au dehens de l’institucion. Quauques signes que’m hèn pensar que lo messatge ei passat. Prumèr movement reivindicatiu En quauques annadas e au cap de quate manifestacions, la reivindicacion en favor de la lenga occitana que s’ei cambiada en lo prumèr movement de reivindicacion lingüistica suu territòri de la Republica francesa. Abans qu’èra tostemps citada a la fin, quan n’èra pas, après las autas lengas, resumida per quauques punts de suspension.

Que i a donc clarament un movement popular en favor de la lenga. 30 000 par ticipants a ua manifestacion per las carrèras de Tolosa que s ignifica que n’i a de milierats d’autas que son favorablas. Tots los qui considèran que lo combat lingüistic ei important non son pas vienguts e donc que sabem que i a tropas en resèrva. Qu’ac sàpiam nosautes qu’ei plan mes qu’ei enqüèra miélher qu’a c sà pian los qui n’èran pas convençuts de la realitat d’aqueth sostien popular.

Quauques signes, quauques discors que’m hèn pensar qu’ua pa rt ida deu mes satge ei passat. Ua manifestac ion d’a quera amplor que la cau préner au seriós, sustot quan ètz un responsa ble politic. De segur aquò non vòu pas díser que tot sia ganhat ; que n’èm sonque au començ ament. Que demoran monde qui cau convéncer ; que cau tanben ahortir las conviccions d’a queths qui son estats tocats per l’amplor de la manifestacion, peus a rguments e per la diversitat deus qui an participat a la jornada deu 31 de març. Que significa que l’occitanisme e deu adara estar lo portaire de solucions, de proposicions.

Quan de responsables politics, quau qui sia lo lor nivèu de responsabilitat, començan de préner consciéncia que la question lingüistica deu estar tractada, que son en atenta de proposicions. Que son monde qui descobr eishen e qui ris can de’s virar de cap a accions qui semblan ef icaça s mes qui non s on pas sufisentas . Qu’èm nosautes qui podem explica r la via qui cau seguir. Har proposicions Per exemple, la ratificacion de la Carta que pòt estar ua bona causa mes non serà pas pro. Las politicas lingüisticas que deven estar ambiciosas e seguidas. Que demandan temps. Que cau sustot estar d’acòrd sus l’objectiu.

Qu’ei lo tribalh qui serà lo de l’occitanisme adara : explicar las mesuras qui cau préner e las méteren aplicacion. E de segur mantiéner la press ion, acompanhar los qui disen que son dispausa ts a har quauquarren. Pr’amor sovent non saben pa s qué har. E que’s cau preparar a la s batalha s futuras quan los opausants se mobilizen e quan sian au tribalh entà empachar la mesa en plaça de politicas publicas. Mes non cau pas arrefusar de s ’arregaudir de l’escaduda de la jornada deu 31 de març. Au cap de quate manifestacions qu’a espelit ua navèra generacion d’occitanistas .

E a quò qu’ei un eveniment istoric inesperat , o qua si, per la generacion de las annadas passadas qui començava de non pas i créder mei. Un aute ensenhament qui cau t irar d’aquera jornada : qu’ei la responsabilitat definitivament balhada a l’occitanisme d’animar lo debat sus las lengas en França. Las manifestacions dins las autras vilas se faguèron gràcias a l’iniciativa Anem Òc ! E tot o monde que n’an tirat un profieit. Mediaticament, de manifestar en mantuns endrets, qu’estó ua bona causa, entà tots. Enfin, l’occitanisme e l’afirmacion de l’unitat de la lenga, que son los elements mobilizators. Que i avèva absents a aquera jornada de Tolosa e qu’an avut tòrt.

Que soi segur qu’ac saben. Ne’us demandi pas d’ac reconéisher publicament pr’amor n’ei pas la quest ion mes qu’espèri que n’an pres consciéncia e que saberàn tornar per la seguida c om estón pr es ents a Besièrs e Carcassona.

Que i a d’autas batalhas a miar e qu’auram besonh de tot lo monde.

David Grosclaude

Ne saber mai / En savoir +

N°182 – Una campanha electorala toxica !

Mai 19, 2012

A l’origina, aquela eleccion alsufra gi universal èra fa ita per donar poder e legit imitat a l’òme que deviá ès tre l’inca rnacion de l’Estat.

Se d’unes jut jav an a l’epòca qu’èra un  » còp d’Estat permanent « , acabèron per abandonar l’expression e considerèron que l’eleccion pres idencia la èra la que caliá ganhar… e la ganhèron pel primièr còp en 1981.

Mas dins lo cap del que volguèt aquela eleccion, i aviá lo refús del  » regime dels partits « . Es una expression plan francesa qu’es ensenhada dins las univer sitats per justificar aquela monarquia republicana. Donc França, un còp de mai, es sola en Euròpa a aver la vertat. Tots los autres Estats vivon dins lo regime dels partits ! Encara una causa que fasèm melhor que los autres ! Mas que seriá la democracia sens los partits ? L’eleccion presidenciala es , segon la formula mila còps repet ida, la volontat de  » far se rencontrar un òme e un pòble « .

S e poiriá que foguèss e un jorn una femna, mas França a totjorn sus a quela quest ion una guèrr a de retard. D’unes f an remarc ar que lo sistèma a la francesa fa pas que copiar lo sistèma american. Mas los Estats-Units son un país federal amb de contrapoders ; e lo president dels Es ta ts-Units es mens potent que lo pr es ident francés comparativament.

Alavetz, perqué parlar d’una campanha toxica per la democrac i a ? Tot simplament pr’amor la campanha se faguèt entre un centenat (o dos) de personas e pas mai. Avèm viscut en 2 012 una vertadièra captacion del debat per un punhat de personas que se repartisson entre los grands mèdias e los cèrcles estrets que se son formats a l’entorn d’unes candida ts .

I ca l a justar benlèu qualques patrons d’instituts de sondatge. Mas enfin tot aquò representa un grop que se tròba al centre sus un espaci redusit ; e que totes s’i coneisson. Per exemple, abans la campanha oficiala, lo temps de paraula èra donat en foncion dels sondatges. Las televisions jutjavan que tal o tal podiá parlar mai pr’amor èra melhor plaçat dins las enquèstas. Significa que qualques jornalistas, qualques enquestaires e qualques conselhièrs en comunicacion an fait tota la primièra partida de la campanha.

Comptatz per exemple quantes jornalistas participèron a interrogar los candidats dins las grandas emissions televisadas. Totjorn los meteiss es venguts dels mèdias parisencs. Un petit grop s’es donc apoderat la campanha. Es el qu’a causit lo biais de pausar las questions. Son los meteisses que diguèron que la campanha èra pas interessanta pr’amor parlava pas dels vertadièrs problèmas ; mas èran los sols a poder interrogar los candidats suls problèmas  » qu’interèssan l os f ranc eses « .

Pr’amor avètz r ema rca t qu’èran tanben los meteisses que, a longor d’antena, vos explicavan çò qu’interèssa lo monde. Avián enquestat !

Centralisme mediatic

Pas una sola granda entrevista foguèt donada en exclusivitat a la premsa mai legida, a saber la PQR, la premsa quotidiana regionala. Aquò se faguèt per las autras campanhas electoralas mas aqueste còp los candidats an virat sus qualques mèdias parisencs per distillar lors proposicions o lors declaracions. Disqua lifica da foguèt a quela premsa regionala ! Perdon,  » p r o – vinciala « .

Pas un còp foguèt convidada suls platèus de television per participar a la fèsta ! Mesprètz ? benlèu, mas en tot cas centralisme e parisianisme. E benlèu que la famosa PQR es ela tanben responsabla, complexada qu’es d’ès tre sonque çò qu’es.

E parli pas de las televisions regionalas , qu’es un concèpte encara pas inventat en França. Los c andida ts an dona t la prioritat als mèdias parisencs que fan mai d’audiéncia en un ser que mila o doa s mila amassadas publicas  » en province « . Mas coma cal pas mespresar lo pòble, que cal anar rencontra r de monde,  » les vrais gens  » . Lo teatre s’es organizat. Los mitings o los desplaçaments en defòra de París se son camb iats en un espec tac le planoliat, plan preparat. Alavetz, direccion las banlègas,las usinas en cauma, una expleitacion agricòla, una associacion, un lòc istoric !

Lo tot amb de jornalistas embarcats a París, que per lor nombre participan a la dramat izacion, a la teatraliza cion. Son meses en scèna coma de voltres a l’entorn d’una preda. Mas atencion ! los imatges son sovent seleccionats e sovent filmats per l’equipa del candidat, que los dona puèi a las televisions. E, quand las causas se passan pas coma previs t, es la panica ! Sarkozy mal aculhit a Baiona !! ! Mas per quals ? Per quina rason ? Coma es pas lor terrenh, la quest ion demòra sens responsa o amb una responsa apr oximat iva.

Ta l c andida t ditz de mots dins una lenga qu’es pas lo francés ? Pas la pena d’anar cercar quina lenga. De tota faiçon aquò rai ! Lo ser se’n tornan a París per far la campanha entre monde que se coneisson. E per çò qu’es de parlar d’Euròpa o de descentralizacion es pas una temat ica qu’inter ès sa lo monde. O an decidit ! La reforma territoriala ? A París, aquò se pausa pas coma question. França es unifòrma. Lo nuclear ? Es pas un subjècte. La quest ion qu’interèssa lo monde es lo trabalh e l’economia, la vida de cada jorn. E pasmens los que dison aquò s’engulhan a cada còp que o pòdon dins de comentaris sus de questions que denóncian finalament coma segondàrias .

Alavetz, aquela eleccion presidenciala,  » rencontre d’un òme e d’un pòble  » ? Non, es lo rencontre d’un imatge amb de monde que vivon dels imatges. Es lo rencontre d’unes fabricants d’imatges amb los mèdias que vivon sonque d’aquò. Mas los imatges an un defaut : s’escafan lèu ! David Grosclaude

Ne saber mai / En savoir +

N°182 – Las bracas a contratemps

Mai 19, 2012

• Elegits per la lenga

Las plaças èran caras darrièr la bandeiròla de la manifestacion del 31 de març a Tolosa ont èra marcat  » Elegits per la lenga « . Vertat que i aviá de monde e finalament es una bona causa que n’i aja de mai en mai a cada manifestacion. Mas, aqueste còp, lo dret de tenir qualques millimètres de la bandèiròla e d’èstre sus la fotografia èra limitat, subretot per la primièra ora de la manifestacion. E la diversitat èra al rendètz-vos. I aviá de socialistas, d’ecologistas a l’entorn d’Eva Joly, de monde del centre e de dreta e tanben segur d’occitanistas del P. Òc.

 

• Jaurés ! Jaurés !

Un gigant , que representava Jaurés, èra estat plaçat juste davant la bandèiròla dels elegits dins la manifestacion del 3 1 de ma rç. Mas Jaurés ara se plaça pertot. Foguèt dins los dis corses de Sarkozy al començament de son mandat , ar a es el que permet a Mélenchon de dire son estacament a la lenga occitana , lo president del Senat ne parlèt tanb en a Tolosa , juste après Jos é Bové e ne ca lriá citar d’autres que fan ara referéncia al  » nòstre Joanon  » per explicar que l’occitan es una lenga respectabla. Mas es plan finalament e se’n cal regaudir.

Pasmens es a se demandar s’aquela  » jauresomania » se cambiarà pas lèu en proposicion de reforma de la Constitucion. Per exemple, òm poiriá veire dins la Constitucion après lo famós article 75-1″ les langues régionales font partie du patrimoine de la France « , un segond article 75-2 que diriá :  » L’occitan es la lenga de Joan Jaurés ! « . I a sonque una causa que far paur. Jaurés es laudat mas foguèt a ssas sinat e s on as sass in foguèt pas condamnat per son crimi. Calriá pas que la lenga de J aurés foguèsse as sassinada en tota impunitat e indiferéncia. Alavetz, que siá la lenga de Jaurés es plan, mas que siá deman la lenga dels mainatges del país de Jaurés seriá mai portaire d’esperança.

 

• Lassalle

Joan Lassalle, lo deputat Modem del Bearn èra vengut per representar François Bayrou a la manifestacion de Tolosa. L’òme s’es fait una reputacion amb sa cauma de la fam de mai de cinc setmanas a l’Assemblada nacionala per defendre una usina de la Vath d’Aspa. Se fa guèt conéisser per aver cantat en occitan a l’Assemblada Nacionala per protestar contra la disparicion d’una gendarmariá dins la meteissa val.

Es un òme mediatic, segur, e que de mai parla la lenga occitana correntament. Enfin, parla una lenga que el vòl pas apelar occitan. Dins son discors a Tolosa, en companhia de J.P. Bel e d’Eva Joly parlèt pas qu’en occitan, mas jamai diguèt pas lo mot. E non, a d’amics que son pas d’acòrd amb los occitanistas mas a tanben de bonas relacions amb d’unes occitanistas…e es bearnés, donc en recèrca permanenta de consènsus quitament quand es pas possible. Donc per pas contrariar digun es vengut a Tolosa per parlar en occitan mas sens dire qu’èra d’occitan e sens dire que i a mai d’una lenga occitana coma o dison d’unes de sos amics. Cal reconéisser que, arribat a tal punt de subtilitat, la politica es un exercici d’una granda complexitat.

 

• Boudou compromés !

L’imatge de Bodon (o puslèu Boudou) es ara sus de bilhets de banca de la Republica d’Argentina. Boudou es primièr al centre d’una polemica en Argentina. Cal precisar qu’es pas l’escrivan occitan que fa parlar la premsa sul Rio de la Plata mas un autre Boudou qu’es lo vice-president de la Republica argentina. Es Amado Boudou, que sos aujòls venguèron de Roergue duscas a Pigüe per i trobar una vida melhora. Se tròba que lo personatge es acusat per la premsa argentina d’aver practicat lo trafic d’influéncia dins un afar d’atribucion de mercat del temps qu’èra ministre de l’economia. S’agís d’un mercat per imprimir de bilhets de banca. L’òme denega totas las acusacions e es sostengut per la presidenta Cristina Fernández de Kirchner. Alavetz, en Argentina, lo nom de Boudou es conegut ara de totes mas es pas l’estile literari de Joan Bodon que fa parlar mas l’estile politic de Amado Bodon que mescla son imatge d’economista e son imatge d’amator de ròck e de mòtos de marca Harley Davidson. L’imatge de Bodon es quitament estat imprimit

 

• Alsàcia unida !

La Region Alsàcia e los dos departaments del Rin-Naut e del Rin-Bas son ara d’acòrd per anar cap a una collectivitat novèla e unica. L’Estat a acceptat d’aviar la procedura, que de tot biais serà longa. Ara que las tres collectivitats an fait una demanda dins de tèrmes identics es possible de pensar que pòscan anar cap a una procedura de referèndum. Demòra de segur encara un tròç de camin bèl abans de i arribar, subretot que lo periòde electoral es pas vertadièrament favorable.

Pasmens es lo primièr còp qu’una demanda de collect ivitats per aquò far arriba tan luènh. Lo fait que lo president de la Region siá tanben ministre en carga de las collectivitats i es segurament per quicòm. A degut ajudar al dialògue amb l’administracion de l’Estat. Lo prefècte de Region demandèt que se metèsse en plaça un grop de trabalh per elaborar lo projècte.

Es la populacion que decidirà en fin de procèssus se òc o non es d’acòrd amb la creacion de la collect ivitat unica. Se pòt imaginar en fin d’annada. Dins la lista de las causas que deurà far lo grop de trabalh i a per exemple de metre d’acòrd sul biais d’elegir los conselhièrs de la collectivitat novèla (proporcionala o per territòri ?) e tanben sus la lista de las competéncias qu’aurà la novèla collectivitat.

Òm sap per exemple que, en principi, es ela que poiriá prendre en carga la ques tion de la lenga.

• Intervencion al Conselh d’Euròpa

Lo govèrn aragonés, qu’es ara dirigit pel Partit Popular, a decidit de tornar veire la lei de las lengas qu’èra estada votada pel govèrn socialista juste abans las eleccions autonomica s de l’an pas sa t . Ja que lo Par tit Socialista aviá tardat fòrça per far aquela lei que reconeis lo catalan e l’aragonés coma lengas d’Ara gon, ara es la dreta que vòl tornar sus aquel tèxte.

Chunta Aragonesista a decidit de portar l’afar al Conselh d’Euròpa pr’amor l’Estat espanhòl a ratificada la Carta europèa de las lengas. Per ChA, s’agís ara clarament d’un non respècte d’un engatjament internacional. Se poiriá donc que lo Conselh d’Eur òpa venguèsse metre son nas dins l’afar de las 3 lengas d’Aragon que lo P.P. vòl denegar dins lors drets en companhia del Partido Aragonés qu’es un partit que se vòl regionalista. Lo PAR subretot cèrca a demorar totjorn al poder en fasent d’alianças amb los socialistas quand son al poder e amb lo P.P. quand la dreta es majoritària.

 

• L’occitan serà lenga oficiala de l’Euroregion Pirenèus- Mediterranèa

Tot es partit d’una anóncia d’emplec per un cargat de mission cultura/ensenhament a l’Euroregion. Dins los critèris, demandavan competéncias en francés, catalan e/o castilhan, anglés. L’occitan èra complètament doblidat. Interpelada sus aquela manca per un jornalista, la secretària generala, Antònia Sabartés, a indicat que las quatre regions – Catalonha, Balears, Mieidia-Pirenèus, Lengadòc-Rosselhon — avián una sensibilitat cap a l’occitan e que, pendent la reforma dels estatuts a venir, l’occitan poirà èstre lenga oficiala a costat de las tres autras. La presidéncia passarà aqueste estiu de Catalonha cap a Mieidia- Pirenèus, un bon moment per far lo pas e botar l’occitan oficial a l’Euroregion

Ne saber mai / En savoir +

N°186 – Accueillir ou expulser

Fév 20, 2012

Alors que les assassinats et les disparitions se poursuivaient en Tchétchénie, en septembre 2012 le ministère de l’ intérieur
persistait à vouloir expulser un ressortissant tchétchène vers la Russie.
Conduit à l’aéroport de Blagnac, le ressortissant tchétchène a refusé d’embarquer et la police a, finalement, décidé de le reconduire en centre de rétention.

 

Voici résumé s on parcours enF r a n c e : arrivé au cours du mois d’octobre 2 00 8, Monsieur T. traumat isé par des années de g uer re et les violences qu’il a subies, se retrouve, à la rue, puis dans un squat.

En pr oc édure Dublin, il es t interpellé et placé en rétention. Quand il est libéré, il va mal. Il ne comprend rien à la procédure dont il fait l’objet. Il n’a ni toit, ni argent. Il ne parle pas notre langue et ne peut, bien sûr, rentrer chez lui.Une longue errance commence.

Il quitte la région parisienne pour La Rochelle. Il dépose enfin sa demande d’asile en décembre 2009 soit plus d’un an après son arrivée en Fr ance. Il est c onv oqué à l’O.F.P.R.A. au cours de l’été 2010. Son entret ien dure trois heur es trente. Six mois plus tard, sa demande est rejetée. Il n’a pas été clair.

Il est sans ressource, hébergé au 115, il ne peut prendre un avocat. Certes, il bénéficie de l’aide juridictionnelle mais ne rencontre jamais l’avocat désigné à ce t itre, seulement quelques minutes avant l’audience. Sa demande est définitivement rejetée en juillet 2011. Le 115 cesse sa prise en charge. À nouveau, il se retrouve à la rue. Monsieur T. tente malgré tout, de régulariser sa situation.

Il cherche du travail, trouve un employeur et se présente à la préfecture avec sa promess e d’embauche. Il souhaite obtenir une autorisation de rester et de travailler. On lui dit que l’on va examiner sa demande. Il reprend espoir. Pourtant, il est interpellé le 8 août 2012 et placé en rétention.

La Tchétchénie demeur e une zone de non droit où la violence et la terreur font partie du quotidien comme en témoignent des universitaires, des chercheurs, spécialistes de cet te région qui se consacrent depuis de nombreuses années à l’étude de la situation lors notamment de séjours sur le terrain. Renvoyer Monsieur T. vers la Fédéra tion de Rus sie revient à prendre le risque que sa vie ou sa liberté soient menacées, qu’il soit exposé à la torture, à des peines ou des tr aitements inhumains ou dégradants.

Un tel acte est indigne des engagements pris par Mons ieur Hollande lors de sa c ampa gne électorale en faveur des Droits l’Homme et sera it contraire aux engagements pris par l’État français qui a r atifié la Convention européenne des Droits de l’Homme et la Convention de l’ONU contre la Torture.

Tatiana et Igor B.

Ne saber mai / En savoir +

N°181 – A PELUT , MON FILHÒL

Fév 19, 2012

Per batejar los orsonets pirenencs, s’organiza una crida a proposicionsvia Internet.

De segur, i prenguèri part e me trapi ara amb un filhòl que se ditz : Pelut (e lo jovenòt a mai d’un pairin e d’una mairina !). E òc, tres dels quatre orsonets nascuts dins Pirenèus en 2010 tenon ara pichons noms occitans : Fadeta, Floreta e Pelut (la quatrena se ditz : Plume ; perqué se ditz pas : Pluma o Plumeta ? Mistèri !).

Enfins ! Aprèp aver balhat noms en eslovèn per pas los copar de las originas, en castelhan per dire que la montanha ten un adret e un ubac e, de segur (? !), en francés, vaquí vengut lo temps d’una integracion renfortida dins lo mitan ecologic e uman !

Dins lo sòm-sòm entutat de l’ivèrn que nòstres orsonets sòmien plan del quinque grand, lo Joan-de-l’Ors, de Pirena-la maire de la montanha, de totas las fadas que trevan rius, estanhs, gaudres, sauts e pais-sièras (coma las mitonas en Corbièras) e de totas las flors qu’anonçaràn lo temps de l’ esvelh e del retorn de la prima. E que l’esperit de l’Orsa Granda, amont dins las nèblas del camin de Sant Jaume, los pare de la missantisa d’unes òmes :  » Pata gaucha, pata dreita, orsa del Cèl, orsa de la Tèrra, tu que fas lo torn de l’univèrs… Pata gaucha, pata dreita, orsa del Cèl, orsa de la Tèrra : lo solelh se colca, lo solelh se lèva !

 » V i s c a l’armonia amb nòstres fraires orses ! Mas aquò es pas ganhat ! Pelut, t’anam pas metre un morralh, una cadena pel nas e te passejar de fièra en fièra, de Tolosa a París, o encara mai luènh l’America, coma faguèron los aujòls orsatièrs d’Arièja. Ganharem pas la pèça a daissar lo monde te tocar entre los uèlhs en reprenent l’incan-tacion  » Tòca, tòca, tòca l’ors e lo mal se’n va !  » per garir d’un biais miraclós de totas las malautiás.

Te daissarem córrer per la montanha, qu’i pòsques anar tranquillon sens èsser embestiat per una pista d’esquí o un 4×4 inocent. Siás probable plan aluserpit e te petaçaràs per trapar lo de que per te noirir sens faire bramar los pastres. Te balharem, en tota amistat, tres o quatre conselhs : « Quand l’ors dòrm, la nèu es pel camin. Ors que dança s’emplena pas la pança. Totes los orses son pas de pelussa (Te cal un òme-peteta coma present de Nadal ?).

L’orsa del Cèl marca lo camin « … Esperarem Candelièra per nos afartar de pescajons e, se puntas lo nas, te rapelarem que « Solelh per Candelièra, quaranta jorns encara l’ors s’entuta « , mas amb lo rescalfament climatic sabèm pas cossí las causas viraràn. Bon, enfins, coma soi pas lo pichon Nicolau e qu’ai plan de deutes cap a tu, chut-chut, te daissi dormir…

Pairin Roch

Ne saber mai / En savoir +

N°181 – Experts et politiques : des liaisons dangereuses?

Fév 19, 2012

Les experts sont partoutet pas seulement dans la série télévisée. On ne peut plus résoudre un problème sans faire appel à eux. Ils sont les garants d’une prise en compte sérieuse de la question posée, ils rassurent les citoyens, ils allègent la responsabilité des politiques. L’expert est celui qui a acquis des connaissances, une expérience sur un sujet donné. Il en fait profiter le politique qui peut alors prendre sa décision. Mais l’expertise est-elle neutre ?

Les deux facettes de l’expert

Dès les années 30, des polytechnic iens c réent des g roupes de réflexion (X crise) où ils essaient d’utiliser leurs connaissances scientifiques pour apporter des réponses pratiques à la crise. Ce sont les débuts de l’expertise. Elle devient indispensable aux décideurs à mesure que les avancées technologiques complexifient le rapport des hommes à leur environnement et densifient le réseau administratif dans lequel ils sont pris.

Un élu ne peut pas tout savoir des différents a spects, scient ifique, juridique, éducatif,… de son domaine d’intervention. Il fait appel à des experts spécialisés qui l’éclaireront dans sa décision.

Mais l’expert est appelé non seulement à fournir des connaissances mais aussi un mode d’utilisation de ces connaissances. Il doit donc fabriquer un système d’évaluation, intégrer des données s ociales et économiques que luimême a sélectionnées. Il apporte un cadre de réflexion pour interpréter s on rapport et faç onne ains i le choix du politique.

L’expert-décideurou l’expert-paravent

Deux cas peuvent alors se présenter. Si le décideur n’a pas d’idée précise sur le sujet expertisé et sur ce qu’il souhaite pour la communauté, l’expert assume le rôle de décideur, bien qu’il n’ait pas d’investiture démocratique, et oriente les choix idéologiques.

Par exemple, une communauté de c ommunes confie à un cabinet d’experts, de préférence parisien ou du moins étranger à la région, le développement local : pas de prise en compte de la langue du pays dans la signalétique, pas de mise en valeur de sa culture dans le choix des animations et du bâti, pas de vision à long terme dans les choix environnementaux.

Autr e exemple à une autre échelle : les polytechniciens des Mines ont imposé l’électricité nucléaire dans les années 70 à des polit iques ignorants des dangers potent iels de cet te énergie et aveuglés par le prestige et la morgue de ces experts scientifiques. Si le décideur a une vision polit ique à long terme et sait ce qu’il s ouhaite pour la communauté, il impose un schéma directeur à l’expertise : on ne trouve que ce que l’on cherche. Il acquiert ainsi les connaissances qui lui manquent, tout en maintenant le cap de son projet politique.

Mais ce projet politique ne correspond pas toujours au bien commun. Il peut avoir pour fin l’enrichissement personnel du décideur, l’accroissement de son pouvoir dans la société ou traduire ses liens avec de grands groupes industriels ou son appartenance à un même corps administratif. L’expert sert alors de paravent aux décisions prises. Les nombr eus es s tr uctures cr éées regroupant des experts soi-disant indépendants sont en fait l’occasion pour les lobbies d’exercer leur influenc e et pour les politiques, d’abriter leurs décisions derrière la «neutralité» scientifique.

Lors de la crise de la grippe A, l’OMS a surestimé le danger parce qu’une ma jor ité de ses experts avaient des liens avec l’industrie pharmaceutique. Cette psychose de pandémie a été relayée en France par la ministre de la Santé de l’époque, R. Bachelot. Elle a mandaté des experts, tous liés aux laboratoires, et signé avec Astra Zaneca, développeur d’un nouveau vaccin contre le virus H1N1, un contrat de 2,3 milliards d’euros. Or, on découvre sur son C.V. qu’elle a travaillé pendant douze ans pour des laboratoires pharmac eut iques dont As tr a Zanec a.

Les ministres de l’Agriculture ont toujours eu des intérêts concordant avec ceux de l’agro-industrie et de la FNSEA (cf «Pesticides: un scandale français») et ont systématiquement pris des décisions catas trophiques pour l’environnement et les abeilles en particulier, en s’abritant derrière l’expertise de l’Afssaps ( 1 ) .Or la plupart des experts de ces officines ont travaillé ou travaillent encore pour l’industrie. Fa ce à ces dév oiements de l’expertise et de la décision politique, deux forces nouvelles sont appa rues : le lanc eur d’a ler te et l’expertise citoyenne.

Le dur statut de lanceur d’alerte

Les experts c onsultés sont souvent contraints d’orienter leurs conclusions vers le résultat souhaité par le donneur d’ordre, ou leur ‘patron’ universitaire, ou le financeur de leur laboratoire.

Mais certains refusent de se compromettre au nom de l’intérêt supérieur de la recherche ou tout simplement de leur conscience. Ils utilisent alors les médias pour faire éclater augrand jour la dangerosité de tel pesticide ou de tel médicament au risque de tout perdre (crédits, carr ière, r econnaissance de leurs pairs). A.Cicolella, ayant signalé publiquement le danger des éthers de glycol, a été licencié de l’INERIS (2) « pour insubordinat ion». G. -E. S ér alini, spécia liste de l’effet c onjugué des pes tic ides et des OGM, a été harcelé, mis à l’écart, exc lu du CNRS et de l’INRA. C. Velot, spécialiste des OGM, a vu ses crédits confisqués et a été sommé de démissionner et menacé d’expulsion ‘manu militari’.

I. Frachon a été a ttaquée en just ice par Servier après la sortie de son livre sur le Médiator, dénigrée par l’Afssaps, ses amis violemment pris à partie. Elle aussi a découvert des connivences en série entre experts et industriels.

Expertise : l’affaire de tous?

Pa r a illeur s, les citoyens , conscients des dérives de l’expertise et de son utilisation par les politiques sont de plus en plus méfiants envers les promoteurs de décisions contraires à l’intérêt des populat ions. Beauc oup d’entre eux s e regroupent dans des associations où les connaissances de chacun sont mises en commun et contribuent à la formation de tous. Ils acquièrent ainsi des compétences suffisantes pour confronter les points de vue des experts et des élus, proposer des solutions différentes et parfois invers er le cours de la décision.

Telle association de lutte contre des décharges à l’ancienne, mobilise ses équipes de recherche sur la toile, son géologue retraité pour l’analyse des sols et des sources, fait venir des conférenciers sur des systèmes a lternatifs d’éliminat ion des déchets, se déplace là où ces systèmes sont utilisés, prend conseil auprès d’autres a ssoc iat ions antidécharges plus pointues sur le plan juridique.Et elle produit un contreprojet basé sur le tri, le recyclage et le compostage qui servira à intervenir auprès des élus et à contrer l’avis favorable des experts.

Cette nouvelle expert ise citoyenne s’appuie d’ailleurs souvent sur les révélations des lanceurs d’alerte, que ce soit dans les domaines de la santé, de l’alimenta t ion ou de l’environne-ment, élargit l’écho de leur cri d’a larme et , ce-faisant , contribue à leur protect ion. Cette expertise profane symbolise aussi un r enouveau de la démocrat ie puisqu’il s’agit d’une réappropriation du savoir — réservé jusque là aux seuls experts diplômés — et des décisions concernant leur avenir, par les citoyens.

L’expertise a envahi les différents lieux de la décision politique, laissant aux experts le monopole de la connaissance des problèmes de société, de la manière de les aborder et des solutions envisagées pour les résoudre.

Que ce soit au niveau de l’État ou au niveau des collectivités locales, le décideur a tendance à s’en remettre à un expert ou un cabinet d’experts issus des grandes écoles (polytechniciens, énarques, normaliens) ou des universités, qui court-cicuitent les institutions, imposent le moule réflexif dans lequel ils ont été formés et empêchent l’apparition de points de vue innovants.

Les élus doivent s’informer par eux-mêmes, avoir une vision claire des orientations souhaitées et utiliser des experts indépendants et venus d’horizons différents afin de pouvoir choisir la solution qui correspond le mieux à leur projet. Les citoyens, à travers leurs associations et avec l’aide des lanceurs d’alerte, sont là pour pousser l’élu dans la bonne direction. L’expertise doit se cantonner dans s on rôle d’aide à la décis ion et ne pas empiéter sur le champ du politique.

Danisa Urroz.

  Afssaps : Age nce f ran çai se de sé cu ri té sani tai re de s pro du it s de santé, devenue Anses après l’affaire du Médiator 2 – Ineris : Institut national de l’environnement industriel et des risques.

Ne saber mai / En savoir +

N°181 – Quand l’avenir passe par un nécessaire retour aux sources

Fév 19, 2012

Le bonheur es t dans le pré, le sud-ouest de laFrance fleure bon cette idée que l’on se fait de la qualité de la vie, simple, fraîche et rassurante. Il fait aujourd’hui rêver, ce pays du bien boire et du bien manger, d’autant que le french paradox est venu renforcer cette idée et a déculpabilisé les mangeurs de foie gras et autres buveurs de Jurançon.

C’est vrai que ces régions ont du charme, et c’est vrai aussi que l’amateur de vin y trouve aujourd’hui les merveilles qu’il est en droit d’attendre. Cet engouement nouveau pour les vins du sudouest, dont les fers de lance sont Madiran et Cahors, repose sur du concret, une réelle montée qualitative. Et, ce qu’il y a de beau dans ce regain, ce sursaut, cet élan, c’est qu’il prend appui dans les racines mêmes de chaque appellation.

C’est bien en se ressourçant que ces vignerons sont en train de faire exister leur différence d’avec leur grand frère inaccessible bordelais. Ils ont compris que copier ne permettait pas toujours d’égaler, alors qu’ils avaient dans les mains ce dont ils avaient besoin : des cépages très particuliers que le temps avait adaptés à des terroirs qui ne le sont pas moins.

Trop longtemps le Cahors a perdu de sa belle couleur qui le faisait appeler le perfect black wine. Avait-on honte ici du côt si typique ou croyait-on plaire en faisant des vins faciles à la limite de la dilution ? Les grandes cuvées d’aujourd’hui font la part belle à celui que l’on appelle auss i a u x e r r o i s ou encore m a l b e c, la plupart d’entre elles en sont même issues exclusivement.

Il suffit de goûter les belles cuvée du Château du Cèdre, du Clos Triguedina ou encore des Laquets et du château des Croisilles pour s’en convaincre. La démarche a été la même dans la région de Madiran, peut-être même le renouveau a-t-il été ici plus précoce. Ce beau tannat qui porte si bien son nom se retrouve aujourd’hui sur les plus grandes tables et il le mérite bien. Il faut avoir éprouvé une fois une bouteille du Château d’Aydie ou de Bouscassé Vieilles Vignes arrivée à maturité pour ne plus jamais l’oublier.

L’émulation qui règne dans cette appellation est réjouissante et les nouveaux talents qui ont compris que le chemin à prendre était celui de la sincérité éclosent à tous les millésimes. La chapelle Lenclos fait déjà figure de modèle, quand d’autres étoiles naissent comme le Clos Basté. Cet exemple est et doit être suivi. Voilà que l’on entend parler de la négrette, ce raisin qui pousse près de Toulouse à Fronton. Le Château du Roc est en train de lui donner des lettres de noblesse dans sa très belle cuvée Don Quichotte. Non, vignerons audacieux, vous ne vous battez pas contre des moulins ! C’est la raison qui dicte vos gestes et vos choix. Plus classique, le Château Bellevue la Forêt ou le Château Plaisance portent haut la qualité de ce cépage que l’on retrouvait aussi à Gaillac jadis. Michel Guérard, chef étoilé d’Eugénie-les-Bains l’a bien compris lui aussi qui se bat comme un beau diable pour faire reconnaître le baroque, cépage des vins blancs de Tursan.

Les vignerons du vallon de Marcillac ont su faire accepter leur rude mansoi. Ce même cépage, appelé b r a u c o l ou fer servadou, celui-là même que les madiranais nomment p i n e n c a trouvé au domaine de Laurens, ou du Cros, des vignerons qui savent lui donner l’accent des rougiers de Marcillac. Et ce même cépage assemblé au très local duras à Gaillac écrit aujourd’hui ses let tre de noblesse au domaine d’Escausses, au domaine du Moulin ou encore au doma ine Rotier. Longtemps cet te appellation n’avait de grands vins que des liquoreux, les rouges s’affirment millésimes après millésimes.Ces vins doux, justement qui font la grandeur de Gaillac se déclinent au travers de cépages très locaux : l’o n d e n c, le m a u z a c et le loin de l’oeil qui montrent de très grandes qualités en surmaturation.

Robert Plageoles a montré le chemin, Alain Rotier a tracé la voie et ils sont quelques uns à l’emprunter déjà avec bonheur. Doit-on encore s ouligner les énormes qualités des vins de p e t i t m a n s e n g de Jurançon ? Ces merveilles d’équilibre produites par Ramonteu, Hours et par toute la jeune garde ne cessent de progresser et appartiennent d’ores et déjà au panthéon des grands vins. Et ce sont aujourd’hui d’autres cépages qui s’expriment à nouveau dans les Jurançon : le camaralet, le lauzet et le courbu. Il suffisait donc de se baisser pour ramasser l’or qu’il y avait sur les pieds de vigne, sans regarder briller les lumières au loin.

Mais peut-être conviendrait-il de se méfier des procédés de vinifications qui ont tendance à gommer ces part icularités , ces élevages stéréotypés, ces macérations calculées, à températures prévues qui font parfois penser que tous les vins se ressemblent.

Il ne f aut pa s que le doute puisse subsister : le vin doit avoir le goût de son terroir et pourquoi pas celui de ses origines.

Jérôme Pérez

Ne saber mai / En savoir +

N°181 – DISCRIMINACION LINGUISTICA

Fév 19, 2012

Doas entrepresas, una occitanae una basca, an fait una demanda d’ajuda dita S PEL (Serv ici de Premsa en Linha).

Kazeta.info e Vistedit (l’editor de La Setmana) vòlon metre en linha lors informacions pr’amor es atal que pòdon seguir l’evolucion de la la premsa que vei pauc a pauc lo papièr pèrdre de plaça. L’Estat ajuda a nautor de 60 a 70% los projèctes a condicion que sián considerats coma publicacions  » d’informac ion polit ica e generala « . Es atal que los grands quotidians an totes agut d’ajuda s per crear lor s s ites e se c ompta en milions d’èuros.

Mas per los dos projèctes citats, la Comiss ion Par ità ria de la Premsa e de la s Agéncias de Premsa a dec idit de refusar lo caractèr  » d’informacion politica e generala  » pr ’amor s on r edigits exclusivament en lenga occitana o bas ca. Lo resultat es que l’ajuda serà de 40% e pas de 60 o 70%. E çò estranh, es que la meteissa CPPAP reconeguèt, fa quatre ans, a L a S e t m a n a version papièr son caractèr d’informacion  » politica e generala « .

Benlèu i aurà un recors mas òm vei que las lengas minorizadas son pa s planvenguda s dins lo monde del numeric e que la discrimina cion lingusitica es pa s una legenda.

Ne saber mai / En savoir +

N°181 – Tolosa lo 31 de març, per la lenga

Fév 19, 2012

I cal èstre nombroses
A un mes de l’eleccion presidenciala e abans las
legislativas, devèm far passar lo messatge en favor de la
lenga occitana

 

Lo 31 de març, devèm far ausirlas demandas en favor de la reconeissença de la lenga occitana.

De segur, serà la quatrena manifestacion e d’unes poirián pensar que de manifestar es pas totjorn d’una eficacitat immediata.

Lo jorn de la manifestacion, vesèm fòrça responsables politics e los ausissèm que fan de declaracions positivas per la lenga nòstra, f an de pr omes sas tanben. Lo resultat concret es pas totjorn de bon mesurar mas dempuèi la primièra manifes tacion de Carcass ona en 2 005 l’occitanisme e la reivindicacion en favor de l’occitan son arribats a un nivèu de credib ilitat qu’avián pas jama i agut duscas ara. Lo resson mediatic que dona una tala manifestacion val totas las campanhas de publicitat quitament se los mèdias son pas totes totjorn plan dispausats per dire çò que representa la mobilizacion a l’entorn d’aquela crida « Anem Òc ! Per la lenga occitana ! ». Mas globalament avèm plan sentit que dempuèi que l’occitanisme s’amassa atal a donat un imatge public a la reivindicacion en favor de la lenga.

La vertut d’aquelas manifestacions es estada tanben de donar de vam als quites militants que s e demandavan se la quest ion de la lenga podiá mobilizar de monde. An agut la responsa tres còps e sabon ara que i a un vertadièr movement popular. Pauc a pauc l’occitanisme ne tira de leiçons ; e la primièra es que cal de temps en quora prendre lo temps de dais sar son tra balh local, que siá associatiu o professional, per far nombre e per portar de faiçon collectiva un messatge simple.

Aquò dona de fòrça e de motivacion per contunhar un trabalh al quotidian. Sèm una fòrça Las diferentas manifestacions an tanben permés a fòrça militants de prendre consciéncia de la divers ita t del monde occitan e de la riquesa qu’aquò representa.

Es una fòrça evidenta mas es vertat que l’immensitat del territòri pòt tanben pausar de problèmas. Un còp de mai donc, cal imperat ivament ès tr e pr es ents per la manifestacion en favor de la lenga.

Tolosa es un luòc ont devèm èstre nombroses per mandar un còp de mai un messatge a tots los occitans per lor dire l’importància que representa la lenga nòstra coma patrimòni collect iu, c oma element constitutiu de nòstra identitat mas tanben coma aisina per imaginar un avenir diferent . La diversitat linguistica es un element necessari en democracia e aquela diversitat es indispensabla dens l’amira de la mesa en plaça d’un desvolopament respectuós de l’Òme e de la planeta.

Mentre que se parla tant de la necessària preservacion de la diversitat biologica l’idèa que se poirà pas c onservar a quela diversitat sens cultivar e desvelopar la divers itat linguist ica e culturala, comença de s’impausar. La lenga occitana es un element del patrimòni de l’umanitat : ni mai ni mens ; mas n’avèm nosautres, los occitans, la responsabilitat dins lorespècte de las autr as lengas e culturas. E o cal tornar dire : la leng a es pas l’a far dels que la parlan e sonque : es l’afar de totes los que vivon sul territòri de la lenga d’òc.

Locutors o non locutors an la meteissa responsab ilitat , d’ont que vengan, qualas que sián lors opcions filosoficas o politicas. Una question politica La lenga demòra pasmens un problèma politic dins una societat coma la nòstra e sa defensa, son desvolopament, sos drets, son una question politica. Sufís de veire e d’escotar los que refusan los drets per l’occitan e las autras lengas territorialas de França. Eles, an un projècte polit ic qu’es un projècte uniformizator. Una meteissa e unica lenga per totes seriá segon eles la condicion per far del principi d’egalitat una realitat concreta.

Sabèm que fonciona pas atal e que l’galitat se bastís dins la diversitat. Los principis republicans d’egalitat devon pas èstre manipulats per un projècte uniformizator. L’egalitat es tanben lo respècte de la diversitat. Los ciutadans que vòlon la reconeissença de la lenga occitana son de ciutadans de plen dret. Lo principi republican es de reconéisser las femnas e los òmes dins lor diversitat e de crear las condicions de respècte mutual. Aquò es pas encara una realitat en França e es la rason que fa que nos cal mobilizar per una reconeissença constitucionala e lega la de nòstra lenga e de sos drets dins l’espaci public. Lo c omb at es polit ic dins lamesura ont sabèm que duscas ara cada progrès dins lo domeni de la politica linguistica s’es fait malgrat l’abséncia d’una legislacion favorabla.

Al contrari, vesèm una resisténcia arcaïca dels que, gràcias a l’article 2 de la Constitucion, vòlon empachar tot progrès . Malgra t aquò, la realitat sul terrenh es diferenta. Sabèm totes las iniciativas militantas qu’an permés d’avançar, que siá dins lo domeni de l’escòla, dels mèdias o de la preséncia de la lenga dins la vida publica.

Qual prendrà la competéncia ? A qualques setmanas de l’eleccion presidenciala e de las eleccions legislativas, una fòrta mobilizacion a Tolosa lo 31 de març permetrà de far passar lo messatge als candidats a aquelas eleccions segur, mas tanben a totes los elegits locals, departamentals e regionals d’Occitània. Pr’amor son las iniciativas presas dins tala o tala comuna, r egion o dins ta l departament qu’obligaràn tanben la legislacion a evolucionar. Ja d’unas collectivitats an mes en plaça de polticas lingüist ica s, amb los mejans qu’an.

Deman, cal refortir aquel movement e cal esperar e obrar per la mesa en plaça d’un poder mai descentralizat sol capable de vertadièrament prendre en man la question de la lenga occitana en cò nòstre. Segur l’Estat deu pas abandonar sas responsabilitats a las collectivitats sens assumir la part qu’es s euna. Es el que deu c rear las c ondicions d’una legis lacion en favor de las diferentas lengas presentas sul territòri de la Republica. E de manifestar lo meteis jorn en Occitània, en Bretanha, en País Basc, en Catalonha, en Corsega, amb lo meteis messatge, mas d’un biais còps que i a diferent, es una etapa mai dins l’estructuracion de la reivindicacion en favor de nòstralenga. De saber qual deu prendre en carga tala o tala competéncia per assegurar lo desvolopament de la lenga es tanben un debat politic.

La plaça de l’Estat, de las regions o de la s autras collec tivitats es una vertadièra question. Sabèm al mens una causa es que cal una vertadièra coordinacion per fargar una politica mai eficaça per l’occitan sus l’ens emble de s on ter ritòri. I a de c ausa s qu’an començ at a a quel nivèl quitament se son pas encara satisfasentas. Que de regions occitanas collabòren per metre en plaça de pr ojèctes (Ofici Pub lic de la Lenga Occitana, concertacion sus las quest ions de l’ensenhament, ajuda als corses d’adultes, intervencions comunas…) es mai que positiu mas cal de mejans suplementaris, de mejans economics e politics.

Rendètz-vos a Tolosa

Çò que nos pòrta per l’ora es la c rida « Anem Òc ! Per la l enga Occ itana ! ». Alavetz a Tolosa lo 31 de març o direm, tots, amassats a l’entorn d’un objectiu qu’es de far ausir los drets de la lenga. David Grosclaude

Ne saber mai / En savoir +

N°181 – Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana es nascut

Fév 19, 2012

La demarcha entamenada dempuèi quasi 2004 per l’IEO amb l’ancian CLO, per trobar una solucion a la
creacion d’un organisme capable d’èstre una referéncia dins lo domeni de la lenga, foguèt longa. Foguèt donc après
una primièra amassada en 2008 a Vielha (a l’iniciativa deu Conselh Generau d’Aran e de l’IEO) la creacion de
l’Associacion de Prefiguracion per un Organisme de Regulacion de la Lenga Occitana (APORLOC). Après doas
annadas e mièja de trabalh e de rencontres, l’APORLOC a decidit de se transformar. Es atal qu’es nascut lo
Congrès Permanent de la Lenga Occitana. Quatre regions an sostengut l’APORLOC dins son trabalh d’estudi e la
creacion d’un organisme de referéncia per la lenga occitana es marcada dins la Carta Interregionala qu’es estada
adoptada per quatre regions per l’ora, e lèu cinc.
Lo Congrès Permanent de la Lenga Occ itana a donc una
legitimitat qu’es lo fait qu’es estat acompanhat per de regions dins
sa naissença que s’es faita lo 16 de decembre a l’Ostal de la Region
Aquitània a Bordèu. Mas sa primièra legitimitat es que fa de plaça
a totes los utilizators de la lenga e que recampa d’especialistas de la
lenga occitana de totas las regions. Solide totes los que son competents
son pas membres del conselh scientific mas lo Congrès Permanent
associarà a son trabalh totas las personas competentas
quand farà besonh. Es dins sos prinipis de trabalh e dins l’interès
de la lenga coma o diguèron a Bordèu.
Lo CPLOC es presidit per Gilabèrt Mercadier que presentèt en
detalh a Bordèu çò que serà lo trabalh d’aquel organisme e subretot
que detalhèt las fasas de creacion del CPLOC. Atal foguèt clar que
las causas se debanèron en consultar lo mai grand nombre de
personas e en associar lo mai grand nombre d’especialistas.

Ne saber mai / En savoir +
Le site utilise des cookies pour son bon fonctionnement. En poursuivant l'utilisation du site, vous acceptez cette utilisation des cookies.
Accepter