Lo 30.11.2013 s’es tengut un collòqui a Marselha sus l’estat sociau de la lenga d’Oc, organizat per lo Felibritge, lo CREO-Provença (IEO), lei Calandretas, l’AELOC. Lo costat positiu èra de recampar de monde de sensibilitats desparieras, de donar la paraula a de lingüistas, de monde de la societat civila, d‘elegits regionaus. Escomessa capitada ambé un fube de personalitats dins un Palais dau Farò comol.

Se podèm pas remembrar totei leis intervencions granadas, senhalem- sota la moderacion pron bèn mestrejada de Mederic Gasquet-Cyrus– l’introduccion de Alan Barthelemy-Vigouroux sus lei doas polaritats dau Moviment d’Oc; l’interrogacion puei de David Grosclaude  sus l’estat de la « politica lingüistica » de l’Estat, seguit d’un messatge dau deputat breton-RPS, Pau Molac, sus una possibla « ciutadanetat de cultura ».

   Claudi Hagège, lo lingüista pron conoissut dins lei medias e per seis escrichs en favor dei lengas minorizadas, afortis la necessitat d’un « sòcle quotidian per l’occitan e lei lengas regionalas » e de se pausar la question dei mejans, levat la caractèr juridic per èu insufisent. Tres critèris son necessaris per lo devenir d’una lenga : l’autoritat politica, la literatura escricha, la normalizacion dei parlars que fan la lenga. Comprendretz onte la manca se fa sentir…

David Grosclaude, elegit regionau de Miegjorn-Pirenèus e president dau Partit Occitan, resuma la necessitat de metre en plaça aquest Ofici interregionau de la lenga d’Oc que recampa ara cinq de nòstrei regions, franc Provença que fa totjorn la politica de la cadiera vueja. Bastit a l’entorn de budgets e de politicas publicas, aquest ofici  demanda pas que lei mejans obtenguts per Bretanha, Pais basco o gallés. Resta la question legislativa e lo biais de faire passar l’idèa d’una vertadiera politica lingüistica  per de partenariats Estat-Regions associats de budgets, la formacion deis ensinhaires, l’usatge dei medias televisats e radiofonics per una paraula publica.

Guilhèm Latrubesse, un ancian calandron tolosan vengut conselhier regionau, (l’esper bastit per lo moviment es vengut realitat de l‘actualitat de la lenga…) mòstra lo travalh fach e de faire dins la societat regionala (radiò, premsa, audio-visuau, ceucles locaus, ostaus de pais, creacion teatrala, musicala, edicion, difusion…) e l’actualizacion : alargar, exemplaritat, inovar, reorientar…

Es aquò que remembra Arvèi Guerrera, conselhier regionau provençau qu’afortis lo travalh de terren, l’ajuda rescontrada mai o mens dins l’encastre de la region, lo despartament, lei vilas provençalas; travalh fach de contùnia a l’entorn de l’Ostau de Provença d’Ais de Provença

Enric-Jousè Delofeu, universitari ben conoissut, opausa leis sabers academics e profans sus la lenga au quotidian e remenbra la riquesa dei societats multilingas que son valorizats toei lei sabers sus lei lengas (America dau Sud, Brasil, societats amerindianas…). Euròpa es acarada a una escomessa : acceptar lei sabers profans per lei mesclar ambé de sabers academics. Catalina e sa lenga recoisssudas per Euròpa semblan capitar dins aquela draia. Un bòn exemple qu’a sachut tirar una rega de la proximitat territoriala. L’Oc, lenga romana, es una lenga pivòt, un otis d’introduccion au multilingüisme per un locutor francès.

Aquela legitimittat es sotolinhada per Belkacem Lounès, conselhier regionau de Ròse-Aups, aparaire de l’Amazigh, que compren fòrça ben aquela problematica dau multi-linguisme. Per eu, l’Arpitan (lo Franco-Provençau) non se justifica mai se pausa en legitimitat plurala. Exemple refortit par Salem Chaker, professor de « Berbèr » a Marselha : per una populacion de 5 milions d’origina amazigha, la recuperacion de la lenga se fa per de cors publics, lo travalh asssociatiu, l’ensenhament a Paris- Marselha, a l’universitat.

Nòstra amiga Louarn, presidenta de l’Ofici de la lenga bretona mandèt un messatge; fa lo bilanç dau travalh associatiu : 15 000 locutors de mai son estats formats ; 5000€ son estats obtenguts per de borsas  d’ensenhaires.

· La leiçon de tirar d’aqueste collòqui, coma va faguet Felipe Langevin, es de mostrar que lei solucions venon d’enbàs e que son diferentas soventei fes dei leis e carta que son d’avançar mai o mens sus lo plan institucionau.

E d’acabar Alan Barthelemy-Vigouroux : « premier, son nòstrei convergéncias entre nòstrei diferéncias que  son necitas, convergéncias tanben entre lo travalh associatiu e lei politicas publicas. La tòca es de bastir de proposicions portairas per l’Occitan, per anar puei vèrs lei responsables elegits (Region, Estat) e mostrar que de solucions seriosas son de prendre en còmpte. »

Bilanç positiu de l’escambi que la seguida se deu de confiermar.

                                                                                                 Gerard TAUTIL

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu