Se l’Istòria prèn tot son sens racionau, coma va cresian lei pensaires dei Lumes dau sègle XVIIIen, e se lo federalisme èra la responsa democratica per la bastison deis Estats modèrns, tres sègles puei lo principi federalistab a trobat -o non- d’aplicacions desparieras.  França, que se bastiguèt dins la religion de l’Unic, confondèt sempre egalitat dei drechs e unicitat culturala. La Republica passèt a costat de la question moderna dau federalisme : lo jacobinisme, revisitat dins sei formas actualas, auvissia la libertat dei ciutadans embugada de cultura e de lenga unencas. Singular passa avans plurau.

Vaici, li siam, ambé lo Melanchon -aquest òme que votèt au parlament europenc ambé l’extrema-drecha còntra la « Carta europenca dei Lengas Regionalas e Minoritàrias »- pastat d’inintelligéncia rufa que diguèt : « França es una e indivisible, es un acquist de la Revolucion » (FR2, 19/01/14). L’istoric Melanchon-Lapalisse es en fasa ambé la realitat dau sègle XXIen, segur. E de rampelar lei corrents multi-polaris dau centralisme unificat còntra la modificacion dei territòris que la despartamentalizacion impausèt. Oc ben. Mai lo pièger es pas dich deis intencions de concentracions metropolitanas a la mòda Rafarin-Hollande, nimai dei competéncias regionalas, esquichadas entre despartaments e metropòlis.. Silenci radiò. L’exagòn dei 13 regions espelis ambé lo nòu legò territoriau  dei « regions recompausadas», juec subtil de la democracia governamentala que fa mièlhs que la drecha. E ieu compreni pas aquestei que semblan pas comprendre, cercant de pertot una pòrta de sortida dins la restriccion dei regions… Coma se lo governament Hollande tendria còmpte dei realitats istoricas.

  Dins la meteissa rega, l’Europa mercadiera deis Estats s’immobiliza. Estirassats entre d’interès singulars se non particulars, e la butada dei regions, leis Estats nacionaus avançan de reculons vèrs una ipotetica bastison politica comuna. Se bota en plaça la logica dei vas communicants que l’efiech es aitant grandàs que creis l’esitacion. Catalonha, Pais Basco, Gallas, Flandra e mai, son a l’agachon. Lo retorn deis Estats-nacions d’una Euròpa non-federala, afavoriza lo cadun per se deis Estats, mai tanben fa creisser la revendicacion deis autonomias e deis « Estats-regions ». D’aquela situacion, tot pòu naisser, lo melhlor coma lo pièger.

  Rebastir, diriam, l’ora es de cambiar de pè. Enluec de se pauficar e se tancar sus lei bastisons deis estats dau sègle XVIIIen, es a Europa de se cambiar per endralhar lo cambiament d’èra. La classa politica francesa es luench d’aquesta revolucion deis esperits que lo Melanchonisme es pas que l’exemplaritat… plurala. Avèm d’òbra per far reconoisser la realitat dei pòbles e dei culturas de Franca.

Gerard TAUTIL

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu

Le site utilise des cookies pour son bon fonctionnement. En poursuivant l'utilisation du site, vous acceptez cette utilisation des cookies.
Accepter