D’en promier vòlo gramaciar lo legeire que reagiguèt a l’article sus les energias renovelablas (lo Cebier n°136) e de notar qu’una soleta reaccien mòstra benlèu que lo monde encò nòstre se sentís pas gaire concernit per lo problèma. Verai que lo bolegadís s’atròba puslèu dins les campanhas e que lo monde dei ciutats vèi pas tròp çò qu’arriba. Pasmens mon entencien èra pas talament de fare un article tecníc mai puslèu politíc. Vau donc assaiar d’èstre mai clar emai dèvo pasmens tornar sus d’unes aspects tecnícs.

 

gzgezgeb

Sus lo plan tecnìc:

Se pòu pas negar que la produccien des eolianas e des panèus fotovoltaícs es intermitenta e aquestes obratges fan d’electricitat entre 20 e 25 % dau temps. Mume les promotors gauson pas dire lo contrari! E fau pas crèire que dins les país ventós coma lo país rodanenc o la Narbonèsa, la produccien siá melhora: dau moment que la celeritat dau vent despassa 20 (o 25 seguent lei machinas) m/s, les eolianas son arrestadas per rason de securitat e produson plus ren.

La productivitat la melhora es la dei machinas tancadas en mar perqué lo vent li es mai regulier.

Sénher Dutron confond eoliana de mar e idroeoliana. Una idroeoliana es en realitat un système qu’encobla una eoliana e dos bacins d’aiga, çò permet un estocatgi e una regulacien de la productivitat. S’agís d’una alternativa fòrça interessanta mai que sembla pas una prioritat a l’ora d’ara. Les eolianas de mar, elas, son coma les eolianas terrestras, emai leugierament melhoras.

De segur d’autrei mejans existisson mai lei dos que pausan problèmas son lei centralas eolianas e lei centralas fotovoltaïcas. Un tresen tipe d’installacien commença de fare problèma tanben: son lei centralas a biomassa bòrd que les ecologistas vènon de descubrir que de cremar de lenha, aquò fa de CO2 (gaz carbonìc) qu’embocana l’atmosfèr !

 centrale et capteurs (2)

Les questiens politicas

Encar’ un còp, s’agís de constatar: les installaciens industrialas son fachas a la campanha e son regitadas per lo monde que li vei. Podèm barrar les uelhs mai podèm tanben se pauvar quauquei questiens.

La questien energetica es clarament una questien politica.

Per exemple, terrassar de millierats d’ectaras (cultivablas) per li botar una centrala fotovoltaïca es una chausida politica. Una autra chausida auriá poscut èstre d’equipar les teulissas privadas o publicas de la regien, çò que representa probablament una susfacia gigantassa e ben superiora.

Autra chausida politica: la non remesa en questien de la distribucien centralisada d’electricitat. Es possible de fare autrament en alimentant en prioritat lei luecs de produccien e coma aquò de rendre mai eficaç la distribucien (sens la perda de carga lo long de linhas de tension nauta).

Dins de pichons país que vivon d’un torisme de qualitat coma la Provença nauta (gràcia a ses païsatgis), lo monde compren pas qu’aquò siá sagatat. Perqué les installaciens eolianas son pas fachas d’en pertot? Aquí es pas muma una chausida politica mai pus bassament una questien de poder regionau.

Enfin, fau denonciar una messòrga dei gròssas, propagada per les ecologistas e lei governs: aqueles installaciens non porgisson pas d’emplecs, levat dau moment de la bastison (e encara son pas d’entrepresas provençalas que li travalhon).

Tot aquò (la manca de discutida amb la populacien locala, lo sentit d’injusticia que toei les país provençaus son pas lojats sota la muma ensinha, la messòrga de l’emplec) fan que  regitar d’energias novèlas talas coma son ara mesas en plaça.

Lo repèto, se siam convencuts que fau d’energias renovelablas, fau que lo poder politìc arreste de dire: « metem n’en aicí mai pas aquí »: tot lo monde deu participar a n’aquel esfòrc. Tant que socament quauquei païsets saràn pertocats, les populaciens s’auboraràn còntra. Tanben, tot aquel afar dèu demorar publica e non pas, coma ara, dubert a d’interèsts privats (lo des especulators e lo des païsanàs).

 

Pascau RECOTILLET

 

 

Image : Dessin aimablement prêté par Cabu

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu