Lei resultats d’aquesta campanha electorala, lo sera dau 23 de mars, remembran aquelei d’abrieu de 2002. Lei sondatges l’avián previst, a quauquei nuanças, la traucada dau FN e la baissa dau PS devián faire l’eveniment. L’espotiment de la senèstra socialista e aligats tèn pas dau prodigi mai d’una situacion sociala tras que malaisada per un electorat populari desvariat. Que dire d’una politica governamentala reversiera, qu’a virat l’esquina ais engatjaments de l’eleccion presidenciala ? La crisi sociala que lo poder non vouguèt veire anoncièt la crisi politica. Leis afars, mediatisats coma jamai dempuei mai d’un an, finissián d’espotir una opinion publica deprovesida de tota reflexion ciutadana : lo « totei poirits » s’apoderava dau juec politic e l’abstencion massiva fasián la diferéncia; la drecha « republicana » non podia esperar mièlhs de son roigatge quotidian per la reconquista dau poder perdut.
Dubertura dei grandas per lo FN qu’entra en scèna e que va prendre de municipalitats pichòtas e mejanas quand fa pas la decision dau dosen torn. Pasmens, dificile d’oblidar la « gestion » de Tolon, Aurenja, Marinhana, Vitròla per lei frontistas. Dificile de pas faire cas d’un partit que lo programa es fosc, antisociau, per pas dire que la question sociala es desconeissuda maugrat la retorica de la Marina. E parlem pas de la question culturala, dei diferéncias ignoradas, dau refús de l’autre rebutats dins un nacionalisme arcaïc eritat d’un centralisme estructurau ben francés, resulta d’una cadena istorica. Lo FN li tròba çai-dintre sei raiç.
Tot es possible encara. E doncas l’impossible seriá de refusar de cambiar de pè per aprefondir la revirada politica. Lo cambiament de quauquei personas ai responsabilitats, fari pas que tapar una politica sociala desastrosa sens ges cambiar la situacion. Levat lei dorsiers sensibles que la solucion es a doas votz contràrias (barradura progressiva dei centralas nucleàrias, sistre, granda vitessa, ogm, N-D dei Lanas …), son de responsas claras per l’emplec de prepausar ai ciutadans : energias alternativas, transpòrts de proximitat, refortiment de l’agricultura paisana e dei circuits corts, refortiment dei servicis publics… Mai a encara lo bofe e lo judici aqueste governament per far avançar la maquina sociala sus d’autrei ralhs e refusar l’èrsa de l’austeritat ? Mentre que lei richessas son a bòudre, lo Medef e lei bancas fan la lei, e la pauretat es de montar au pinacle ? Lo vòte sanccion e l’abstencion son a pausar aquela question dins l’urgéncia.
Gerard TAUTIL
