N°193 – Entre fèstas e questions

Juil 9, 2014

L’estiu occitan se dobríssus fons de crisi de l’estatut dels intermitents. Lo MEDEF aima pas los artistas nimai la cultura. La Ministra de la Cultura compren los intermitents, mas, qué volètz ?, las necessitats budgetàrias… E es mai aisit de trucar sus aqueles que ganhan (o pas) quatre sòuses que de se’n prene a las societats gròssas de television qu’abusan dels contractes de CDD e jògan amb la moneda d’aquel sector. La remesa en causa de l’estatut pertòca tanben la preséncia culturala e artistica sus totes los territòris. E vos parlam pas aicí de la situacion dels artistas occitans…

En 2003 , la luta dels intermitents menèt a l’annulacion de l’Estivada de Rodés ; sembla pas, a l’ora ont escrivèm aquestas linhas, que s’arribèsse ongan a unas talas extremitats que, fin finala, las victimas ne son los quite intermitents.

 

A RODÉS

Apr èp los pr oblèma s de l’an pas sa t e los aura tges bèls, s e l ‘ E s t i v a d a ( w w w . h t t p : / / e s t i v a d a – r o d e z . e u ) se fa mai corta, capita de tornar al còr de la vila de Rodés, al pè del flame nòu Musèu Soulages, per presentar un programa de tria del 23 al 26 de julh :

– dimècres 23, Nadau festejarà sos 40 ans sus l’empont bèl

– dijòus 24 : seràn a l’aficha : Luc Aussibal, Decadorum, la Granda Banda Occitana, Lu rauba Capèu, lo còr de la Plana,

– divendres 25 : seràn de la fèsta : Belouga Quartet, Xarnege, Txarango, Pythéas, Stille Volk

– dissabte 26 : clavaràn lo Festenal : Erms, Cap aicí, Papà Gahús, Les Ramoneurs de Menhir, Goulamas’K, Sonoloco,.. Lo Partit Occitan tendrà taulièr e or ganizarà unas dis cut ida s. Bastir ! recamparà elegits occitans per una sesilha de formacion sus las questions linguisticas e culturalas.

A PAUsvzfzf

A Pau, dins la c apita la de Bea rn, s on tanben 4 jorns de festenal occitan que vos espèran a la fin d’agost (21 al 2 4) amb la desena edicion de l’Hestiv’Òc http://www.hestivoc.com. Al programa :

– lo dijòus 21 : Monacas, Biella Nuei (Aragon), L’Art à tatouille

– lo divendres 22 : les chanteurs de l’Ouzoum Bokale Bass Brand, Blues de Picolat (Catalunya-Nord), La Mau-Maridada (Cia Cantalas), Lambrusquèra, Pirat’s Sound system, Goulamas’K,

– lo dissabte 2 3 : Mister team, Tamborada, Ara rya, Kr iolinak, Hilhas de Bigòrra , la Par t des Anc hes, pa pet J, Els Ca ta rres (Catalunya),

– lo dimenge 24, lo festenal s’acab ar à amb las pr estacions dels Comelodians, d’Espartenhas, de Niko Etxart (Euskadi), Djé-Balèti, Lhi Balòs,…

Vesètz que, se los 2 festenals s’apièjan sus valors s egura s, recebon tanben artistas e formacions novèls.

DESCOBRIR LO PAÍS

Aprèp, a la debuta de julh, la tenguda de l’Universitat occitana d ‘ E s t i u a Nimes (sul tèma O c c i t a – nia en camin) e dels rendètz-vos de la Guèpia, d’autres moments vos esper an per desc obrir lenga e cultura d’Òc. Citarem :

– los Resc ontres Oc ci tans de Provença que se debanaràn a Anòt (04) en dos temps : del 29 al 30 de julh e del 1èr al 4 d’agost) http://www.aeloc.fr/novas.php?lng=fr&pg=1317

– l’Escòla Occitana d’Estiu d e Vilanuèva d’Òut que n’es a sa quarantena edicion se tendrà del 17 al 23 d’agost : h t t p : / / e o e – o c . o r g / n o d e / 2 amb son grand banh linguistic, interv enc ions sus domenis plan variats e espectacles divèrses per saupre l’ample de l’express ion occitana.

PARLAR POLITICA…

E, de segur, mas l’avètz ja legit en p. 2, Regions & Pòbles Soli – d a r i s organiza s on r es contre d’estiu a la fin d’agost en Corsega.

Alan Roch

Ne saber mai / En savoir +

N°193 – Talha país !

Juil 8, 2014

Manuel Valls presentèt tre soninvestitura son idèa de partir en dos lo nombre de regions. Curiosa idèa ponduda per qualques foncionaris parisencs sens cap de concerta cion ! Dins los autres pa ïses d’Euròpa las regions son dessenhadas sus de basas istoricas e jògan un ròtle politic màger. Al contrari, las regions francesas an pas gaire de poder e, logicament, la granda majorita t de la populacion se’n chauta completament !

 

fzfvegaadSans titre

En Occitània en particulièr, son los departaments que son en primièra linha. Possedisson budgectes importants e la clausa de competéncia generala lor permet de se mesclar de tot. S’i ajustan las comunas, pichon a pichon remplaçadas per las comunautats de comunas o d’aglomeracion.

Avèm aital ç ò que s e ditz lo « milafuèlha francés » ont cada nivèl emplega de foncionaris per far lo meteis trab alh, o per contrar otla r lo trab alh dels autres ! Exemple recent : debuta de 2014 lo conselh General de T… anóncia qu’a elaborat 5 classadors que recampan totas las informacions e proceduras de seguir per l’entreten d’un collègi. Lo president d’aquel C.G. explica fièrament qu’an pagat doas personas pendent dos ans per far aqueste trabalh. Çò que sap pas es que lo conselh regional aviá ja fach exactament lo meteis trabalh pels liceus !! Poiriam multiplicar los exemples d’aquela mena e demostrar lo degalhatge de moneda publica que representa lo « milafuèlha ».

Lo milafuèlha al revèrs

Mas la r ef òrma lançada per Manuel Valls pren lo problèma del « milafuàlha » al revèrs. Per far d’estalvis, auriá calgut s’atacar a las tres « fuèlhas » que son tòcatocantas : la comuna, la comunautat de comunas e lo departament. Es a quí, dins un moca dor, que l’empilatge es vengut complement obsolet. Per rason de proximitat ambe los ciutadans, cal a tota fòrça servar la comuna e las comunautats de comunas.

Es logicamant lo departament qu’es de tròp. Çaquelà la supression del departament que totes los obs erva tors sa bon nec essà ria es remandada a 2020 ! Es una error de la s bèlas. Lo president de la Republica en volent preservar los pòstes dels elegits locals socialistas, fa passar l’interès de qualques unes abans l’interès del país. vegaadSans titre

Auretz remarcat que la just if icac ion es sencia la d’a ques ta r efòrma es financièr a. Jama i l’interès del ciutadan es mes en a vant . Se parla pas brica de far avançar la democracia, de simplificar la vida dels usatgièrs en raprochant los luòcs de decision. Nani, de tot aquò se’n parla pas. Sèm davantuna decision pensa da dempuèi París ambe dins l’idèa de baissar las dotacions de l’Estat a las collectivitats locala s. En clar, l’Estat balha rà mens d’a rgent per las regions occitanas.

Mas es plan segur que fusionar doas regions permetrà de far d’estalvis ? Pas evident ! Organizar lo raprochament de doas administracions va al contrari demandar plan d’energia e de moneda. La mesa a nivèl dels salaris se farà totjorn dins lo sens lo mai avantatjós pels foncionaris. Doncas, los fraisses de foncionament van créisser. E caldrà tanben pagar de campanhas de comunicacion per far conéisser la region novèla.

De regions òc, mas quinas regions ?

Lo talhage prepausat pel govern (veser mapa 1) amputa Occitània de doas regions istoricas : Lemosin e Auvernha.

Lo Lemosin seriá restacat a una region Centre giganta qu’aniriá fins a tocar París ! Cos sí existir dins aqueste encastre ? E sustot cossí manténer son identitat occitana ?

Idem per Auvernha que se veiriá a bsorbida per la potenta region leonesa. Nombroses son los occitanis tas qu’an denoncia t aquela situacion.

Lo Partit Occitan a tanb en reagit dins un comunicat : « Tout regroupement devait respecter la logique occitane. Ce n’est pas le cas et nous refusons catégoriquement le démantèlement de l’Auvergne et du Limousin. ».

Autre cambiament per Occitàn i a : la fusion entre Lenga dòc Rosselhon e Miègjorn-Pireneus. E perqué pas ! Seriá torna r a un Lengadòc grand, las doas regions an ja de ligams importants, e son c omplementàr ias dins plan de domenis . L’enjòc pel moviment occitanista serà de s’organizar sus aqueste megà territòri per renfortir las accions en favor de la lenga e de l’identitat occitanas.

Enfin doas regions de pes veson pas cambiar sas frontièras : Aquitània e Provença. Vos prepausam enfin una ma pa de las regions occitanas talas coma la vei lo Partit Occitan (véser mapa 2). I trobaretz quatre regions que correspondon a ls grands b ass ins de vida del monde de uèi, tot en prenent en compte las basas istoricas e tanben dialectalas de l’occitan.

Aquela causida permetriá a Auvernha e Lemosin de desvolopar lor territòri e lors vilas capitalas (Lemòtges e Clarmont) e escapar aital al risque de relegacion e de desoccitanizacion.

Jordil

Ne saber mai / En savoir +

N°193 – Presumits innocents o copables ?

Juil 8, 2014

Escotèri amb atencion l’intervencion deNicolas Sarkozy après sa garda-a-vista. Copable ? Innocenta victima ? O sabi pas ; mas çò que sabi es que la credibilitat dels òmes pol itics es plan mal en punt . Après Cahuzac e Bygmalion (farai pas de lista mai longa) los presumits innocents pòdon totjorn repotegar ! I a pas degun per los creire.

Totes de poirits que vòlon la plaça pr’amor es bona ! La màger part dels ciutadans pensan atal. Es l’ambient poirit que denonciavi fa ja qualques meses. La classa politica n’a sa part de responsabilitat ; es granda. Mas es pas sola a èstre responsabla. Los ciutadans devon comprendre qu’an lor part dins tot aquò. Sens anar duscas a dire qu’an la democracia que s’ameritan, pasmens o pensi un pauc. Lo sistèma s’es mes en plaça amb l’acòrd de la majoritat. Lo desinterès per la politica, l’embarrament dins la logica de la societat de consum, a pas ajudat a far viure l’idèa que la democracia es pas de delegar e sonque ; es subretot pas d’esperar l’òme (o la femna) que nos enviar à la providénc ia. Quand ausissi de monde dire que vòtan sonque per l’eleccion presidenciala qu’es la sola qu’a un interès, ai enveja de plorar. De qué pòt servir d’èstre en Republica se aquesta tòrna inventar la monarquia ? Es una monarquia que cada cinc ans menaça de passar simbolicament lo rei a la guilhotina electorala, mas es una monarquia.

Sèm totes de pr esumi ts innocents ! Pr’aquò, e logicament, sèm totes de presumits copables de pas veire çò que nos arriba. La montada de las idèas de l’extrèma dreta : fòrça monde l’an pas voluda veire, e ara per se disculpar semblan de dire qu’es pas tan dramatic que d’unes o disián ! Presumits innocents o presumits copables dins lo refús de veire los immenses problèmas ecologics que se pausan ? Presumits copables o presumits innocents de veire pas la menaça de la politica de Putin ? Innocents de tirar pas las leçons de Chernobil, Fukushima, e ai pas encara lo nom de la seguenta mas tardarà pas.

Copables de comprendre pas que l’Euròpa dèu èstre federala se volèm equi librar lo monde ?

Innocents de comprendre pas que la creissença tornarà pas jamai coma abans e que cal ara partatjar lo trabalh, las riquesas ? Innocents de veire pas que la luta contra la misèria es pas solament un objectiu moral o una fòrma de compassion mas qu’es tanben una imperiosa necessitat per la nòstra securitat, en tant qu’umans ?

Nos demorarà, dins vint o trenta ans, fàcia a las questions que nos pausarà la generacion seguenta, de respondre, sens ges de vergonha, que sèm innocents, que sabiam pas, que podiam pas saber, que nos caliá reglar las questions ur gentas, qu’ èram vict imas d’una conjontura desfavorabla… O benlèu sens ges de vergonha jurarem, coma un responsable politic de uèi fàcia a l’opinion, que tot aquò son de messorgas inventadas per de jutges militants. Mas se los jutges son nòstres mainatges, poirem pas far mai que nos revirar contra los que los auràn educats.

Vesètz que me pòdi pas empachar d’èstre optimista, talament que segurament d’unes pensaràn que soi… un pauc innocent.

Ne saber mai / En savoir +

N°193 – Rendètz-vos d’estiu en Corsega

Juil 8, 2014

L’Universitat d’Estiu de 2014 de Regions & Pòbles Solidaris se debnarà en Corsega.
Ne vaquí lo pre-programa :

• Dimanche 24 août fin d’après midi : Pot de bienvenue sur place, en plein air, à la Résidence Cap Sud, à quelques pas de la mer… pour ceux qui auraient hâte de prendre un bon bain dans la Méditerranée !

• Lundi 25 août matin, après nos débats : Départ en bus, 18h pour Bastia pour réception en mairie par le nouveau maire nationaliste Gilles Simeoni, visite de la ville et soirée libre pour manger. Des possibilités de spectacles culturels vous seront communiquées. Retour prévu entre 23h et minuit.

• Mardi 26 août : notre sortie « excursion » : Départ en bus, 14h00 pour la plaine orientale avec plusieurs haltes : – Parc Galéa, visite guidée où vous aurez une vision générale de ce qu’est la Corse, son histoire, sa culture, son peuple, son lien avec la Méditerranée, ses produits… – Monument des événements d’Aleria (là où tout a commencé dans la révolte contemporaine nationaliste) – Halte à la Distillerie Mavella avec possibilité d’acheter des « prudutti nustrali » (produits corses de qualité : liqueurs, whisky, biscuits, confitures, pâtés, charcuterie…) – Visite guidée du musée d’Aleria et des ruines romaines (site exceptionnel) – Dégustation d’huîtres et buffet de produits corses au bord de l’étang d’Urbinu… Retour prévu vers 22h.

• Mercredi 27 août, après nos débats du Congrès : * Départ en bus, 18h pour une découverte des villages de la Casinca avec halte à Viscuvatu où nous serons reçus par le maire (autres haltes possibles étudiées en fonction de nos horaires). * À partir de 21h, soirée culturelle à Fulelli avec le chanteur Felì (une des voix superbes de l’île ; le concert sera gratuit). Pour manger : quartier libre sur place à Fulelli avec plusieurs possibilités (restaurant ou encas sur place). Retour prévu vers minuit.

• Jeudi 28 août, pour celles et ceux qui ne seront pas encore repartis… nous vous proposons une excursion supplémentaire (payante) vers Girolata : Départ à 8h en bus à destination de Galeria pour :

– Visite en bateau de la réserve naturelle de Scàndula, classée au patrimoine mondial de l’Unesco.

– Halte à Girolata pour déjeuner et découvrir le hameau accessible uniquement par mer, ou à pied (avec notamment son « aghja » (aire à blé) ses criques pour s’y baigner…)

– Si nous avons le temps, au retour, nous prévoyons une halte dans un domaine viticole réputé de Balagne…

Retour prévu vers 23h.

Tous les renseignements (inscription, coût,…) : www.r-p-s.info
Ne saber mai / En savoir +

Suspresa

Juin 30, 2014

Aqui la coberta del primier n° de la revista que sortiguèt al mes de febrier 1978.

L’editorial d’aqueste numerò i anava pas per quatre camin : « socialistas, occitans, autonomistas, pas sectaris »!

La revista foguèt creada a Narbona dins l’afogament de las annadas setanta ambe per primièra directriz de publicacion : Sylvie Borel.

Clarament posicionada a l’esquera, la revista portava la paraula dels comitats « Volem viure al pais » de Lengadòc.

Denoncièt de longa lo colonialisme interior, la liquidacion de la viticultura e la l’implantacion en Lengadòc d’un torisme industrial e devastator.

cob1

Cliquez sur l’image pour l’aggrandir

Ne saber mai / En savoir +
Le site utilise des cookies pour son bon fonctionnement. En poursuivant l'utilisation du site, vous acceptez cette utilisation des cookies.
Accepter