Que son mei de dètz annadas que tr ibalhi per l ‘Aliança Libra Europèa (ALE) a Brussèlas e, desempuish 1999, las causas qu’an hòrt cambiat. Que avançam cad dia un pauc mei, e donc qu’ei necessar i de har un bilanç de temps en quan. Non pas sonque peu plaser d’amui shar qu e se bolegam, qu’ èm en tenuts, qu’èm actius, me s tanben entà préner lo temps de somiar a l’Euròpa que volèm. E que’ns cau plan avisar que l’Euròpa deus Pòbles que defenem n’ei pas a man.

En 2009, las eleccions europèas que son estadas ua escaduda per l’ALE, e mei especiaument, per Regions e Pòbles Solidaris (R&PS). Vint ans après Max Siméoni, Francés Alfonsi (PNC), en tot ben ef ic iar de l’acò rdi ecolo gi stasautonomistas a l’entorn de Euròpa Ecol
ogia, qu’entrava au Par lament europèu. Deputat de l’euro- circonscripc ion « sud-èst”, e ad aqueste títol elegit deus Occitans, deus Còrses e deus Savosians, que podetz comptar sus eth per defén der l’ en sems deus dret s de las minor i tats en França ! Com digó Maurits Coppieters a perpaus de Max Simeoni en 1989, Francés Alfonsi qu’ei lo « vòste deputat »!

Vint ans après, Francés qu’ei au Parlament europèu acompanhat de dus Escocés, d’ua Gualesa, d’ua Flamenca, d’un Catalan, e d’ua Letona, qu’ei a díser que son 7 deputats de l’ALE que representan haut o bai sh quaranta parti ts dens 19 Estats membres de l ‘ac tuau Union Europèa (27 Estats). Aquesta solidaritat, qu’ei la nosta fòrça!

Lo Partit Occitan, e en tot purmèr lo son cap Gustau Aliròl, qu’a tostemps celebrat aquesta solidar itat en çò de R&PS, e a donc un ròtle deus exemplars dens l’ALE. Que sembla donc logic que l’ALE e sia solidari en retorn. Quauquas setmanas a, las el ecci ons regionaus que confirmen l’interès de la pe rse guida de l ‘amassada Euròpa Ecol ogia peu Part it occ it an. En tot utilizar au maxímum las  solidaritats en çò de R&PS, shens oblidar l ’empara regionau deus militants shens qui arrés n e seré possible, que son donc cinc
conselhèrs regi onaus qui son estats e le gi ts pe u POc . Qu’ ei ua re sult a importanta, que torna dar lo POc dens l ‘escaquèr nacionau f rancés e que va perméter d’esprovar las solidaritats enter- regionaus, que sia autan per la l enga e cul tura occitanas (que sabem
plan que de poli ticas ver tadèrs per l’occitan que son necessàrias) com per d’autes punts, com l’amainatjament de u t er ri tò ri , la re local izac io n de l’economia,…

Pe r t ornar a Eu rò pa Eco logia, pr’amor uei aquesta estruc tura qu’ei t ota refl exi on suu son aviéner , que po dem díser que pe ndent las dètz annadas passadas, los nostes partits qu’an abonit a l’ecologia politica deus Verds, en los har integrar lo concèpte de diversitat culturau e l ingüistica. Qu’ ei don c normau d’e star au Parlament Europèu en lo medeish grop, en tot respectar las nostas particularitats per l’autonomia de las regions en Euròpa, en ua Euròpa que damora a bastir.

Pr’amor, après detz ans de conflictes  insti tuc i onaus, l’Euròpa se deu de tornar trobar las soas arraditz : un projèc te pac ific que l’economia ei en purmèr ua manièra d’arribar a la patz, e no n pas un tèrmi . Las decenias passadas qu’an dat pròvas, au contrari,
que l’Union Europèa a adorat un vetèth d’aur e desdei shat los sons ide au s immat er iaus. La c r isi f in an cè ra e economica mondiau, com las tensions que engendrè desempuish tostemps, que sosl inhan l’urgéncia d’ua cooperacion economica, mes subretot politica, cultura e sociau. Que caleré, uei, qu’a la mar ca ecol ogica e s’ajusta la marca culturau, per cal cular e agir sus las consequéncias de  l’Union Europèa cap a las identitats, las culturas e las lengas d’Euròpa, non ?

L’Aliança Libra Europèa qu’auhereish la possibilitat de har ponts entre las culturas e, en aquesta qualitat, que favoriza la comprenença  mutuau entre l os pòbles. Las experiéncias de cadun que son estudiadas e, a cops, adaptadas sus d’autes terri tòr is. Los par ti ts de l’ALE au poder, com lo SNP (Par tit Nacionau Escocés), l’ERC (Esquèrra Republicana de Catalonha) o lo Plaid Cymru (País de Galas) qu e so n ua faiçon de tirar los en dificultat de cap  au som. Aquò explica perqué l’ALE a iniciat un dialògue com d’aver ligams dab los  estatòts com l’Estonia, micro-Estats com Andòrra o islas com las Feröe o l’Isla de Man.

Que sia dab o shens Estat, los pòbles an drets, que hòrt sovent e son oblidats peus estats centralistas mei grans. L’Estat francés qu’a bona man ad aqueste joc! L’escaduda de R&PS, e deu Partit Occitan en particularament, au moment d’aquestas regionalas, qu’ei ua pròva de l’expression de la pression po pulara en favo r de ua Re pu bl ica auta, que sia mei pensativa deus territòris e de las culturas.

Que tempti la jòga que, au cap de las cinc annadas a viéner , la lenga occitana e coneisherà ua progression de las importantas en Occitània gràcia aus vòstes elegits, e en Euròpa, dens la dinamica de la reconeishença deu catalan. E un dia, amics, la le nga vòsta e serà uti l izada au Parlament europèu a Brussèlas, com dilhèu, que l’utilizaratz en los conselhs regionaus. « N’ ei pas de pensar », ce credèvan los Gualés, los Catalans, los Bascos, los Galicians,… E totun, uei, l’UE qu’utiliza 23 lengas oficiaus, dab un estatut quasi-of iciau peu gualés,  catalan, basco, gali cian.

Lavètz, au tribalh !

Au cò p qui vien, a l’Un iversi tat d’Estiu de R&PS a Moans-Sartos, en Occitània

Günther Dauwen

Director de l’ALE

Günther Dauwen

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu