Pauc d’insèctes tocan nòstra imaginacion tant coma las abelhas. Sustot, las abelhas de mèl, de l’espècia Apis mellifera, fan partida dempuèi longtemps de nòstre eritatge literari e agrèst. Son estadas laudadas pels poètas e escrivans (Virgili dins las Georgicas,  Shakespeare dins HenryV…), e lors colonias consideradas coma una metafòra de las societats umanas. Dempuèi gaireben 25 ans, aqueles insèctes meravelhoses desaparéisson, amb un fum d’autres insèctes, sustot dins los païses d’agricultura intensiva. Los responsables d’aquela catastròfa son nombroses, mas entre eles, una categoria de pesticidas, los neonicotinoïdas o « neonics », son guinhats pels abelhaires e las associacions ecologistas.

Amigas de longa

D’abelhas son estadas trobadas dins de fossils de 100 milions d’annadas, una datacion correspondent a las primièras flors. Uèi, 25 000 espècias d’abelhas se trapan dins los diferents continents, levat Antarctic. Las abelhas de mèl apertenon al genre Apis, vièlh de 35 milions d’annadas, e son representadas per un detzenat d’espècias, una part fòrça febla de la diversitat de las abelhas (1). Encara que, per unes scientifics, sas originas sián pas totalament seguras, A. mellifera vendriá de l’èst african, aquí ont los umans podrián tirar lor origina. Al long de la preïstòria, los grops de caçaires-culheires culhissián los nius d’abelhas jocats fàcia a un bauç, coma mostrat per unas pinturas rupèstras d’Espanha. La domesticacion de las abelhas s’es desvolopada independentament dins mantunas regions del mond, coma per exemple en China amb l’espècia Apis cerana fa un pauc mai de 3 000 ans. En 1852, L. Langstroth, un clergue de Philadelphia, faguèt brevetar lo bornhon modèrn: una boita de las multiplas brescas amoviblas. Karl von Frisch (prèmi Nobel en 1973), mostrèt que las abelhas  son capablas de far passar gràcia a lors danças, de messatges indicant la direccion, la distància, l’abondància e la qualitat de las sorgas de nectar (2). En 2006, la primièra sequéncia d’un genòma d’A. mellifera foguèt establida e una espectaclosa diversitat dels gènes dels receptors olfactius caracterizada. Es tanben en 2006, que los cases d’esfondrament de las colonias d’abelhas foguèron nomenats « colony collapse disorder » (CCD), per D. vanEngelsdorp, un abelhaire de l’estat de Pennsylvania (1). La bona santat de las abelhas (e dels autres insèctes pollinizaires) es fòrça importanta per nòstra alimentacion: segon l’Organizacion de las Nacions Unidas per l’alimentacion, entre las 100 espècias de plantas cultivadas, provesissent 90% dels aliments del mond, 71 an besonh d’èsser pollinizadas pels insèctes.

Un aflaquiment pensamentós

Dempuèi 25 ans, los tausses de mortalitat de las colonias d’abelhas an bravament crescut. En ivèrn atenhon 30% en mejana, e de colonias desaparéisson tanben en cors d’annada. Cada an en França, 300 000 colonias son perdudas menant 4 500 abelhaires a quitar lor activitat. La produccion nacionala annadièra de mèl es passada de 35 000 tonas en 1990 a mens de 10 000 tonas en 2017. Los factors responsables  d’aqueste malastre son nombroses.

Mantun abelhaires professionals seleccionan d’abelhas « productivas », domètjas e practicas, reduisent la diversitat genetica de l’espècia e sas capacitats d’adaptacion. De mai, las abelhas « engraissadas » amb de sucre de milh abans d’èsser mudadas suls sites de fecondacion o de culhida, s’aflaquisson fàcia a las infeccions. Unas malautiás de las abelhas venon dels virúses, mas ça que la, cap d’eles sembla pas pro agressiu per explicar l’avaliment d’una colonia. L’IAPV, lo virús israelian de la paralisia aguda, mena a la mòrt de las abelhas sonque quand es associat al parasit Varroa destructor. Aqueste acar originari d’Asia del sud-èst èra a l’origina un parasit d’A.cerana, abans de parasitar A.mellifera, a partir de 1987 als Estats Units e de 1992 en Euròpa (1). Lo Varroa aflaquís las abelhas en se noirissent d’emolimfa (sang dels insèctes) amb per consequéncias: malformacions, aflaquiment del sistèma immunitari favorizant infeccions viralas e fongicas. Lo fonge Nosema responsable de micòsi, es un parasit intracellular obligatòri, provocant de simptòmas de diarrèa. L’associacion del Nosema amb Varroa o IAPV representa un coctèl fatal per las abelhas, alara que cada element sol es pas fatal. D’autres factors contribuisson al mal-èsser de las abelhas: bactèris, pollucion, desrèglament climatic, espècias invasivas, novèls predadors coma lo forsalon asiatic (Vespa velutina, present en França dempuèi 2004) e sustot pesticidas. Entre aquestes, los neonics,  insecticidas neurotoxics de darrièra generacion alarman bravament abelhaires e ecologistas.

Neonicotinoïdas o neonics

Erbicidas e insecticidas representan doas grandas categorias de pesticidas. En destruisent las plantas adventicias coma las espècias meissicòlas (rosèla, blavet, nièla…) los erbicidas (coma lo glifosat), reduison directament la nutricion de las abelhas e participan a lor aflaquiment. Son vaporizats sus las plantas que sián o pas OGM. Amb los insecticidas, e dins lo cas de las plantas de granda cultura, la vaporizacion daissa la plaça a d’insecticidas sistemics: siá l’insecticida es sintetizat dins cada cellula de las plantas OGM qu’an integrat un gèn codant per una toxina insecticida de la bactèri Bacillus thuringensis, siá un insecticida de darrièra generacion, un neonic, revestís las granas que sián o pas OGM. Aqueste tractament de las semenças mena après germinacion a l’incorporacion del produit dins totas las cellulas vegetalas. Los neonics actius a l’escala del nanograma (miliarden de grama) son estats guinhats tre 1994 pels abelhaires franceses, a causa de la concomitància de l’utilizacion del neonic imidacloprida dins los camps de virasolelh e de l’aflaquiment de las colonias d’abelhas. La remanéncia dels neonics dins lo sòl a tanben per consequéncia lor preséncia dins las culturas seguentas de las semenças non tractadas. Doas sòrtas de toxicitat se destrian amb los insecticidas: la toxicitat aguda d’una dòsi massissa de produit d’una sola presa e la toxicitat cronica correspondent a de dòsis feblas o fòrça feblas, repetidas pendent de meses o d’annadas. La darrièra sòrta correspond al mòde d’accion dels neonics: de falses senhals neuronals s’amontairan al long del temps e fan que las abelhas sabon pas pus dançar, e desorientadas, tornan pas trobar lor bornhon. D’autra part, los neonics en combinason amb Nosema o Varroa pòdon menar lèu fach a la mòrt de las colonias. Aqueles produits quimics se trapan dins gaireben totes los mèls collectats dins lo mond entièr entre 2012 e 2016 mas, las concentracions neuroactivas per las abelhas demòran autorizadas per la consomacion umana (3)…

La biodiversitat en dangièr

L’utilizacion dels neonics, e d’un biais general, las condicions environomentalas impausadas pels umans, menan pas solament a l’esfondrament de las colonias d’abelhas, mas tanben a lo de tota l’entomofauna e dels invertebrats. Las populacions d’insèctes volants aurián baissat en Euròpa de prèp de 80%  pendent los trenta ans passats (4). La rarefaccion dels insèctes a entraïnat tanben la disparicion en 15 ans de 30% de las populacions d’aucèls del campèstre francés (5). Euròpa ven d’interdire (lo 27.04.2018) l’utilizacion dels tres neonics los pus utilizats (imidacloprida, thiametoxama e clothianidina: moleculas activas respectivament de las marcas comercialas Gaucho, Cruiser e Poncho), 24 ans après las primièras alertas!. Aquela decision interven alara que los degalhs sus la biodiversitat son fòrça importants e benlèu en partida irreversibles. Abelhaires e ONG se son trucats longtemps al poder del lobby agroalimentari fòrça influent al prèp de mantunes politics dont la salvagarda de la biodiversitat, de la santat dels umans e de la de la planeta es pas la primièra preoccupacion. Las alternativas als neonics existisson: en 2017, gaireben 37 000 agricultors francéses practicavan amb succès una agricultura biologica sens neonics sus 1.8 milions d’ectaras…

Fernand Vedel

Referéncias

(1) The beeline. Honeybees and humans: a shared past (2015) Nature Outlook. Nature, 521: S50-S51.

(2) Vie et mœurs des abeilles (1969),  revirada de A. Dalcq, Albin Michel, segon la 5ena edicion alemanda de Aus dem Leben der Bienen de Karl von Frisch.

(3) C.N. Conolly (2017) Nerve agents in honey: Analysis of local samples shows global landscape contamination by pesticides. Science, 358: 38-39.

(4) C.A. Hallman et al. (2017) More than 75 percent decline over 27 years in total flying insect biomass in protected areas. PloS One: https///doi.org/10.371/journal.pone.0185809

cf un resumit per: G. Vogel (2017) Where have all the insects gone?. Science, 356: 576-579.

(5) L. Geoffroy (2018) Où sont passés les oiseaux des champs? Publicacions del CNRS et del MNHN, lo 20.03.2018: https://lejournal.cnrs.fr/articles

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu