Dempuèi la formacion de la Tèrra, 90% de l’istòria de la vida se tenguèt dins los oceans. Aquestes acaptan 71% de la susfàcia de la planeta, provesisson oxigèn e aiga indispensables als èssers vivents, e jogan un ròtle essencial sul climat en escambiant de grandas quantitats d’energia e d’aiga amb l’atmosfèra. Los oceans representan tanben una resèrva considerabla de biodiversitat e un enjòc de tria per un fum d’activitats umanas tocant a las ressorças alimentàrias, energeticas, mineralas, geneticas…Mas los oceans cambian en seguida de mantunas perturbacions antropicas: espleitacion e subrespleitacion de las ressorças, desrèglament climatic, desoxigenacion, acidificacion, pollucions. Aquela evolucion pessamentosa exigís de totes los Estats, la proteccion dels oceans per assegurar la subrevida dels èssers vivents.
Pesca e aquacultura
La pesca de mar se desvolopèt bravament al long del sègle XX: la produccion mondiala passèt de 20 milions de tonas en 1950, a un pic de 86 milions de tonas en 1996. Dempuèi un vintenat d’ans, las presas mondialas descréisson a causa de la subrepesca, las practicas de pesca non durablas e la pesca illegala. Uèi, 31% dels estòcs mondials serián subrespleitats. Per Euròpa, la situacion es estada e demòra pessamentosa: a la fin de las annadas 1990, mai de 90% dels estòcs èran subrespleitats. Dempuèi, gràcias als quotas restrictius de pesca, a unas subvencions permetent de reduire las flotilhas de pesca excedentària, l’interdiccion del chalutatge prigond (1), la proporcion dels estòcs subrespleitats auriá baissat de 60% e lor biomassa crescut de 40%.
La pesca fa viure, 10 a 12% de la populacion mondiala, en Asia sustot. En 2014, a l’escala mondiala, la pesca de mar provesiguèt en mejana un pauc mai de 8 kg / persona / an. Gràcias a l’aqüacultura, los produits de la mar representan 17% de las proteïnas animalas consomadas pels umans. Aqueste percentatge sarra lo 100% dins mantunas illas e regions costièras. Per respondre al demanda dels consomators, la produccion aqüacòla mondiala passèt de 2 a 27 milions de tonas entre 1980 e 2014. Lo creis es encara pus fòrt per l’aqüacultura d’aiga doça: de 2 a 47 milions de tonas pendent lo meteis temps. Mas 70% de la produccion aqüacòla (subretot los elevatges de salmons), ven de peisses noirits amb d’òli e de farina de peis, aital, l’aqüacultura agrava lo problèma de la subrepesca. En França, la consomacion demòra establa dempuèi un desenat d’ans amb 35 kg / persona / an, dont 24 venent de la pesca, siá tres còps la racion mondiala mejana. Clarament, manjam tròp de peis (2)…
Desoxigenacion e acidificacion
La lucha contra lo declin de l’ocean e la contra lo cambiament climatic se juntan. Los escambis entre l’ocean e l’atmosfèra influencian los cicles de l’oxigèn (O2) e del gas carbonic (CO2). Dempuèi 2.8 miliards d’annadas, las cianobactèris e las algas dins l’ocean, (e puèi, pus tard, las plantas suls continents), utilizan l’energia solara per realizar la fotosintèsi que mena a l’absorpcion del CO2 e a la formacion de l’O2. A l’origina de la Tèrra, l’O2 èra rar, plan luènh de la concentracion de 20.8% dins l’atmosfèra de uèi, en ligam dirècte amb la vida. Sus Tèrra, prèp de la mitat de l’O2 ven de l’ocean. Los efièches combinats del cambiament climatic, de las pollucions e de la subrecarga en nutriments, augmentan fòrça lo nombre e la susfàcia de las « zònas mòrtas » de nauta mar e d’aigas costièras, ont lo nivèl d’O2 es pas sufisent per assegurar la subrevida de la majora part de la vida marina (3).
Las activitats umanas, amb los regets dels gases a efièch de sarra, CO2 sustot, son la causa primièra de l’augmentacion constanta del cambiament climatic. Uèi, l’ocean absorbís prèp de 30% del CO2 atmosferic, loqual un còp dissòut se transforma en acid fèble. Aital, l’aciditat dels oceans a augmentat de 30% dempuèi la revolucion industriala. L’acidificacion agís d’un biais negatiu sus la biodiversitat en inibent la fabricacion dels esqueletas e de las cauquilhas calcàrias de mantunes organismes marins (peisses, espècias planctonicas, coralhs, muscles, ustras…). Totas las extincions massissas que se faguèron dins l’istòria geologica dels oceans lo son estadas pendent d’episòdis de fòrta acidificacion. Aqueles episòdis foguèron acompanhats d’un rescaufament e d’una diminucion de la disponibilitat en O2 (2).
Calor e pollucions
A primièra vista, l’ocean apareis coma nòstre melhor aliat per luchar contra lo cambiament climatic, perque absorbís pas solament 30% de nòstras emissions de CO2, mas tanben prèp de 93% de nòstre excedent de calor. Mas aquestas absorpcions son pas sens consequéncias per l’ocean dont las aigas de susfàcia se son rescaufadas de 1°C en mejana dempuèi 1950. La desoxigenacion e l’acidificacion contunharàn de créisser a mesura que l’ocean se rescaufarà. Lo rescaufament de l’ocean (e de la Tèrra tota) entraïna: disparicion de la banquisa d’estiu en Arctic, elevacion del nivèl de la mar (de 8 cm dempuèi 1993, deguda a la fusion dels glacièrs e de las calòtas glacialas e a la dilatacion de l’ocean) amb una menaça lanhosa per mantunas regions costièras sovent fòrça pobladas, desplaçament de mantunas espècias cap a de zònas oceanicas mens caudas, proliferacion d’algas, dont unas microalgas toxicas (2).
La baissa de la biodiversitat marina ven de la fòrta pression antropica. Amb la subrepesca e lo rescaufament de l’ocean, aquela baissa a tanben per causa: demografia, torisme, rebuts agricòlas, aqüacultura, pollucions pels idrocarbures offshore, produits quimics, rebuts de matèria plastica… Uèi, los oceans contenon une tona de rebuts contra cinq tonas de peis, e al ritme actual, en 2050, se traparà mai de rebuts que de peisses (4). Pression antropica e catastròfas naturalas degalhan los escuèlhs coralins e las selvas de paletuvièrs suls litorals tropicals e intertropicals. Los primièrs abrigarián 30% de la fauna e de la flòra marinas, alara que cobrisson 0.2% dels oceans. Prèp de 25% dels coralhs serián desapareguts al long dels 20 ans passats. Uèi, los 50% de la rèsta serián dins una situacion critica de blanquiment. Las segondas jogan un ròtle important per la proteccion de nombrosas espècias marinas, las còstas pendent los eveniments ciclonics, l’apòrt en carbòni als oceans venent de las zònas costièras (2).
Ocean nòstra subrevida
« La mar es la vasta sèrva de la natura. Aquò’s per la mar que lo glòb per o dire aital comencèt, e qual sap se s’acabarà pas per ela »: aital s’exprimís lo capitani « Nemo » dins « Vingt mille lieues sous les mers ». Jules Verne, escrivan profetic, aviá ja consciéncia de las formidablas menaças quichant sus la mar. Uèi, las activitats umanas degalhan las condicions de vida de nombroses èssers vivents sus tèrra e dins las aigas. Lo ritme d’extincion de las espècias revela una crisi majora que pòt menar a la seisena granda extincion (5). La riquesa de la biodiversitat marina apareis considerabla. Demest los 35 000 escapolons de plancton que la goleta Tara (2) prelevèt en 2015 e 2016, mai del terç dels microorganismes collectats e 99% dels genòmas virals èran desconeguts. Dins los oceans, 91% de las espècias eucariòtas (fonges, plantas e animals) demorarián desconegudas. Sèm davant una situacion plan malaisida: mantunas espècias marinas nos demoraràn desconegudas, perque ja avalidas o a mand de l’èsser, a causa de nòstras activitats…
Existís pas cap de tractat per protegir la biodiversitat o conservar los ecosistèmas vulnerables de l’ocean, al despièch de l’acòrdi de Paris de 2015 e de la Conferéncia sus l’Ocean de 2017 (6). Per evitar una catastròfa umanitària mondiala, los Estats devon al pus lèu agir per: aturar la subrepesca (en copant las subvencions a la pesca non durabla), reduire fòrtament l’utilizacion dels combustibles fossils e los diferents regets (coma los objèctes de plastica d’usatge unic) e alargar lo malhum mondial de las airas marinas protegidas, que uèi, pas que 7% de l’ocean seriá protegit (7).
Fernand Vedel
Referéncias
1 – Claire Nouvian (associacion Bloom) recebèt lo 23.04.2018, a San Francisco, lo Prèmi Goldman, equivalent del Prèmi Nobel de l’environament, per sa lucha contra lo chalutatge prigond (mai de 800 m).
2 – A. Euzen et al. (2017) L’océan à découvert, CNRS Editions (obratge de referéncia de135 articles mobilisant prèp de 160 cercaires).
3 – D. Breitburg et al. (2018) Declining oxygen in the global ocean and coastal waters, Science, 359, issue 6371. DOI: 10.1126/Science.aam 7240. From The Global Ocean Oxygen Network (GO2NE) of the UNESCO.
4 – J. Attali (2017) Histoires de la mer, éditions Fayard.
5 – F. Vedel (2009) Biodiversitat lo mestre mot de la vida, Occitania, 165, 14-15.
6 – The Ocean Conference, United Nations, New York, 5-9 june 2017. https://oceanconference.un.org
7 – O. Heffernan (2018) How to save the high seas. Nature 557, 153-155.
