Warning: Declaration of Color_Menu_Walker::start_el(&$output, $item, $depth, $args) should be compatible with Walker_Nav_Menu::start_el(&$output, $data_object, $depth = 0, $args = NULL, $current_object_id = 0) in /home/podem/occitania/wp-content/themes/starmag/functions/theme-set.php on line 582
Edicion dels genòmas e risques genetics | ADEO

Abans 2012, las tecnicas disponiblas per modificar un genòma  e preparar un OGM, èran longas e malaisidas de realizar. Dempuèi, lo complèx « CRISPR-Cas » permet l’edicion, es a dire, la  modificacion a volontat, lèu fach, d’un ADN e per un cost plan mendre que lo de la transgenèsi classica. Son utilizacion dobrís de larges orizonts en biologia, genetica, agricultura, medecina …Al delà de sos avantatges indenegables, sa facilitat d’utilizacion far nàisser d’inquietuds quant a las derivas possiblas. La terapia genica realizada amb CRISPR-Cas, fin 2018, sus d’embrions umans que donèran naissença a doas bessonas, mostra l’urgéncia d’interdire, per rasons eticas, l’edicion del genòma de las cellulas germinalas.

 

Lo complèx CRISPR-Cas

En 2012, las biologistas Emmanuelle Charpentier (francesa) e Jennifer Doudna (estatsuniana) publiquèron (1) un novèl metòde de transformacion genetica nomenat « CRISPR-Cas », basat sus l’utilizacion de novèlas nucleasas (Cas). Aquestas son de proteïnas capablas de copar l’ADN al nivèl de sequéncias precisas. Comparat a la transgenèsi classica, lo metòde es rapid, simple d’emplec, bon mercat e pus precís dins lo ciblatge de la sequéncia d’interèst al dintre d’un genòma. De mai, balha la possibilitat de modificar, ajustar, activar o suprimir de genes ciblats ençò de tot organisme vivent. La sigla « CRISPR-Cas » (2) a per origina un sistèma que permet a una bacteria de resistir a l’infeccion per un bacteriofag (virus bacterian). La bacteria garda en memòria una emprenta de la primièra infeccion virala en integrant dins son genòma un tròç d’ADN viral (sequéncias CRISPR) que permetrà puèi a la bacteria d’eliminar l’intrús viral ja rescontrat. L’eliminacion del virus implica una nucleasa « Cas » (Cas9 es la pus coneguda), e de pichons ARN (d’un vintenat de basas azotadas) sintetizats per complementaritat amb las sequéncias CRISPR. Aquestes ARN servisson de guidas a la nucleasa Cas per reconéisser la sequéncia virala e la copar.

L’afogament per CRISPR-Cas

De milièrs de laboratòris dins lo mond utilizan CRISPR-Cas per editar genes e genòmas de fòrça organismes vivents. L’afogament es afavorit per las sequéncias disponiblas d’un fum de genes e de genòmas que permeton de sintetizar los pichons ARN guidas complementaris de las sequéncias CRISPR.

Ençò de las plantas (3), l’utilizacion de CRISPR-Cas capitèt a obténer

per exemple, après mutacion de las séquencias promotritz dels genes de susceptibilitat: un ris resistent al rovilh bacterian, un blat resistent al mildió… CRISPR-Cas foguèt tanben utilizat per alterar l’ADN d’unes viruses (geminiviruses) e obténer per exemple de bledas e de fabas resistentas.

Ençò dels mamifèrs, se l’edicion dels genes permetèt d’obténer de caractèrs dont l’interès pareis pas plan evident (vacas sens banas, micropòrcs…), mantunes ensages portèron sus unas espècias modèlas, per tractar de malautiás umanas, amb l’espèr de realizar puèi de terapias genicas. De mirgas tocadas per una miopatia de Duchenne (afeccion tocant los enfants cada 5000 un), o una obesitat (4) foguèron garidas.

Edicion e terapia genica

La terapia genica classica o transferiment de la bona version del gen defectuós, debutèt en 1999 amb la garison d’un deficit immunitari. Foguèt puèi fòrça alentida pendent un desenat d’ans: unes pacients avián desvolopada una leucemia deguda al tipe de vector viral emplegat pel transferiment. L’utilizacion de novèls vectors virals menèt a la garison en 2009 de la retiniti de Leber e de l’adrenoleucodistrofia (ligada al cromosòma X), e en 2010, de la betà- talassemia (malautiá dels globuls roges).

Amb sos nombroses avantatges, lo metòde CRISPR-Cas apareguèt tre 2012, coma l’aplech qu’anava permetre la garison dels milièrats de malautiás geneticas gravas avent per origina la mutacion d’un sol gen. Se mantunas còlas de cercaires contunhan d’editar de cellulas somaticas umanas (los efièches de l’edicion demòran limitats a un sol individu), unas còlas (chinesas e estatsunianas sustot) son passadas a l’edicion d’embrions umans non viables, e donc non transplantables.

L’impensabla edicion

L’edicion d’embrions umans quitament non viables, inquietèt fòrça mond per de rasons eticas. La convencion d’Oviedo en 2011 e la conferéncia de Washington en 2015, convidèran a la vigilància: las intervencions sul genòma uman poirián èsser menadas, a condicion que lo genòma de la descendéncia siá pas tocat. Clarament, l’edicion d’embrions umans obtenguts après fecondacion in vitro a partir de cellulas sexualas èra exclusa, perque tocava al patrimòni genetic de l’umanitat. Las manipulacions de 2015-2017 contrevenián a las recomendacions anterioras, e dobrissián la porta a l’edicion d’embrions viables, implantables e a la naissença de nenons editats.

Lo 28.11.2018, lo biologista chines He Jiankui anoncièt la naissença de doas bessonas del genòma editat per CRISPR-Cas9 (6): una primièra mondiala e un desfís a las règlas eticas. He Jiankui e sa còla de l’universitat de Shenzen, trabalhèron sus d’embrions umans venent de la fertilizacion in vitro implicant espermatozoïds e ovuls de 7 coples. Dins cada cople l’òme sol èra infectat pel virus del sida. L’edicion dels embrions aviá coma objectiu l’inactivacion d’un gen per conferir la resisténcia al virus. La cola obtenguèt la mutacion d’un gen codant per una proteïna de la susfàcia dels leucocits, utilizada pel virus per infectar las cellulas de l’òste. Per aquò far, injectèt a l’encòp dins los ovuls, los espermatozoïdes (del gen a editar) e lo complèx d’edicion CRISPR-Cas9. D’embrions editats foguèron implantats ençò d’una femna, e puèi, nasquèron las doas bessonas. Tot lo procediment foguèt fòrça criticat dins lo mond entièr: obtencion de las autorizacions, informacion dels parents, verificacion de las alteracions geneticas, pertinéncia d’una tala edicion…

Una situacion fosca

         Lo trabalh del biologista chines es pas estat publicat dins la literatura scientifica per validacion. Segon el, las bessonas serián incompletament editadas (mosaïsme) e donc non protegidas d’una infeccion eventuala pel virus del sida. Sustot, degun sap quinas pòdon èsser las consequéncias futuras per las nenas de la probabla edicion de genes fòra-cibla. Lo « paire indigne » es estat remandat de son universitat e son trabalh condemnat coma non etic, dangeirós, e prematur. Un grop internacional de scientifics cridan per un moratòri mondial sus l’edicion d’embrions umans e prevenir dels risques d’eugenisme (edicion subre-umana / transumana).

Fernand Vedel

 Referéncias

1- Jinek M et al. (2012) A programmable dual-RNA-guided DNA endonuclease in adaptive bacterial immunity. Science, 337, 816-821.

2- La sigla CRISPR-Cas significa « Clustered Regularly Interspersed Short Palindromic Repeats-Cas associated nucleasa » o Agropament d’elements palindromics corts, repetits, regularament espaçats-de nucleasa Cas associada.

3- Scheben A, Edwards D (2017) Genome editors take on crops. Science, 355, 1122-1123.

4- Matharu N. et al. (2019) CRISPR-mediated activation of a promoter or enhancer rescues obesity caused by haploinsufficiency. Research article summary, Science, 363 p. 246.

5- Ma H. et al. (2017) Correction of a pathogenic gene mutation in human embryos. Nature, 548, 413-419.

6- He Jiankui (2018) Second International Summit on Human Genome Editing, Hong Kong, november 27-29.

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu