La COP21, la vint-e-unena Conferéncia de las Nacions Unidas de lucha contra lo cambiament climatic, que se debanèt a Paris en decembre 2015, sembla plan luènh alara que lo rescaufament planetari s’afortís e que son ligam amb l’insecuritat dels Estats deven indenegable. Dempuèi la COP21, qualques avançadas son de notar ça que la, mas lo camin sembla plan malaisit per engimbrar la realizacion de l’acòrdi de Paris.

L’acòrdi de Paris

Pel primièr còp, un acòrdi foguèt trobat pels 195 païses que participèron a la Conferéncia de Paris sul desrèglament climatic (1). L’acòrdi a per vocacion de mantener l’augmentacion mejana de la temperatura en dejós de 2 grases per rapòrt als nivèls preindustrials e de perseguir los esfòrces per limitar aquela augmentacion a 1.5 gra. Aquela visada climatica representa lo nivèl de cambiament climatic acceptat pels govèrns per empachar una interferéncia dangierosa del sistèma climatic  amb la produccion d’una alimentacion sostenabla e lo desvolopament economic. L’acòrdi de la COP21 resulta de nombrosas discussions que se tenguèron al long de las decadas passadas, e mai que mai de las darrièras recomandacions del GIEC (grop d’expèrts intergovernamentals sus l’evolucion del climat).

Fàcia a l’escomesa climatica, l’acòrdi reconeis als Estats una responsabilitat partejada mas diferenciada en fonccion de capacitats e de contextes nacionals diferents. Subretot, pren en compte lo nivèl de desvolopament e dels besonhs especifics dels païses los pus vulnerables. Los païses rics auràn l’obligacion d’aportar un sostenh financièr als païses en desvolopament e de facilitar los transferiments de tecnologia e l’adaptacion a una economia descarbònida. L’acòrdi prevei que cada 5 ans, cada païs deurà tornar veire sos engatjaments per demenir sas emissions dels gases a efièch de sarra (GES). Donc, amb lors esfòrces de reduccion de las emissions dels GES, los 195 Estats partidas de la COP21 deuràn presentar d’estrategias d’adaptacion de desvolopament amb fèblas emissions sul long tèrme.

L’après acòrdi

 La COP21 definiguèt las etapas que devon menar a la realisacion de l’acòrdi a partir de 2020 : signatura de l’acòrdi, ratificacion pel parlament de cada Estat signatari, reexamèn de las contribucions en 2018, mobilisacion dels finançaments per aténger la soma de 100 miliards de dolars per an en 2020… L’acòrdi de Paris foguèt signat lo 22.04.2016 a New York per 174 païses, dont França. Per una aplicacion en 2020, l’acòrdi deu èsser ratificat d’aicí a abrial de 2017 per al mens 55 Estats partidas representant al mens 55% de las emissions mondialas dels GES. En seguida dels vòtes favorables dels deputats e dels senators lo President francés ratifiquèt l’acòrdi lo 15.06.2016, fasent de França lo primièr païs ratificador de l’Union Europèa (UE). Al 15 de setembre, 29 païses representant 42% de las emissions mondialas dels GES avián ratificat l’acòrdi. Entre eles, China e Estats Units qu’emeton a eles dos 38% de las emissions, ratifiquèron l’acòrdi lo 3.09.2016, a Hangzhou en China, just abans la reunion del G20 (grop dels 20 Estats los pus rics).

Los Estats partidas de la COP21 se rescontrèron a Bonn, en mai de 2016, per precisar tecnicament los contorns de la fuèlha de rota adoptada a Paris. Malurosament, las crentas dels païses en desvolopament tocant a la poténcia del sector privat dins l’accion climatica (risc de conflicte  d’interès) e a la question de l’accès al finançament, foguèron pas pro presas en compte pels païses rics. La COP22 que se deu tener a Marrakech (7-18.11.2016), risca d’èsser fastigosa, malgrat las reunions de preparacion organizadas aqueste estiu per Marròc a Tanger.

Flaquesa de l’UE

Se las avançadas sul front del climat son evidentas (acòrdi de Paris e promessas de ratificacion rapida, creissença recòrd de las energias renovelablas en 2015, esfondrament del cors del carbon, esfòrces d’unes païses coma China fàcia a l’escomesa granda de la qualitat de l’air, pausa de la frenesia d’espleitacion dels idrocarburs deguda a la baissa importanta del prètz del petròli), la posicion d’unes païses rics, dont los de l’UE, apareis incomprensibla alara que s’afortís lo desrèglament climatic. Abséncia d’engatjaments novèls per demenir las emissions dels GES dins l’encastre de la revision de 2018, mercat europèu del carbòni sul camin d’enlòc, egoïsmes nacionals, soslinhan una manca de volontat politica. L’objectiu global de l’UE èra de redusir d’au mens 40% sas emissions dels GES d’aicí a 2030. Pel periòde 2013-2020, Danemarc deuriá baissar sas emissions de 20%, França de 14% alara que Bulgaria las poiriá augmentar de 20%. S’agís ara per l’UE, de revisar las claus de reparticion pel periòde 2020-2030. Mas las discussions prenon de temps; l’UE se devesis en 3 grops: lo grop dels païses que ligan pas la ratificacion de l’acòrdi de Paris a las negociacions comunautàrias (França, Portugal, Espanha, Belgica, Ongria, Danemarc, Luxemborg…), lo grop dels païses qu’esperan de coneisser las novelas claus de reparticion abans de ratificar (Alemanha, Reiaume Unit, Suècia, Autria…), e fin finala Polónia, dont 90% de son electricitat depend del carbon e que vòl avançar encara pus dapasset. Quant a França, lo succès de la COP21 passat, l’actitud de son govèrn apareis paradoxala: validacion de la construccion de l’aeropòrt de Nòstra Dòna de las Lanas, abséncia de proposicion novèla pendent la conferéncia environamentala d’abrial passat, lei de transicion energetica d’agost de 2015 aplicada a pro pena al tèrç…

Urgéncia climatica

L’annada 2015, foguèt tornamai après las precedentas, la pus cauda jamai enregistrada sus Tèrra (2) amb coma consequéncia previsibla, l’impossibilitat de limitar l’augmentacion de la temperatura a 1.5 – 2 grases segon l’acòrdi de Paris. L’accentuacion del rescaufament climatic accelèra secadas, incendis, desertificacion, fonda dels glacièrs, inondacions, elevacion del nivèl marin, perda de biodiversitat, propagacion d’unas malautiás, famina e fugida dels umans… Lo rescaufament augmenta l’insecuritat dins mantun païs fasent fàcia ja a de problèmas politics, socials, etnics o religioses.

Lo temps pressa, coma l’escriviá Joan Giono dins un contèxt plan diferent: «Tròpas de parets, sèm a la cima de nòstra epòca… » (3). Los govèrns devon quitar d’ajudar los lobbies poderoses, grands responsables del degalhament planetari, l’augmentacion de las inegalitas, la guèrra. L’ora es venguda d’aver recors a la justícia per far condemnar los Estats rics per non-respècte de lors engatjaments climatics (4). Pasmens, fàcia a la manca d’ambition dels govèrns, un fum de regions, vilas, ciutadans, dins lo monde entièr, prenon fòrça initiativas, sostenguts ara per unes caps religioses, en favor d’una economia de « salvagarda de l’ostal comun » (5).

 

Referéncias

  • L’acòrdi de la COP21 : cop21.gouv.fr/decryptage-de-l’accord/
  • National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA), State of the climate in 2015, Special supplement to The Bulletin of the American Meteorological Society, 97 n°8, 2016.
  • Giono J, (1943) in « Rondeurs des jours », Le Livre de Poche, p. 171, Ed. Gallimard.
  • Las ONG Urgenda e Our Children’s Trust obtenguèron respectivament, la condemnacion de l’Estat Olandes e de l’Estat de Washington (USA) a redusir lors emissions de GES a la fin de 2016.
  • Laudato si, letra enciclica del Papa Francés per « La salvagarda de l’ostal comun » (24.05.2015).

 

Fernand Vedel

NB: Una plan bona suspresa: India ratifiquèt l’acòrdi lo 2.10.2016 e lo Parlament Europèu autorisèt lo 4.10.2016, los Estats qu’avián ja ratificat, coma França, d’integrar l’acòrdi. Aital, ara trapam 62 païses ratificadors, contra 55 exigits. De mai, amb India e 6 païses europèus ratificadors sus 28, lo sulhet de 55% de las emissions mondialas se troba trespassat. L’acòrdi poiriá dintrar en aplicacion mens d’un an après la COP21.

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu