• Notre-Dame-des-Landes, HervéKempf, ed. L e S e u i l, 2014, 160 p, 10 €

L’autor, qu’a seguit l’afar quand s’ocupava de la cronica ecologica de L e M o n d e, f a lo ra conte de la granda batèsta a l’entorn del projècte d’aeropòrt del costat de Naoned.

Lo libre met en abans la contestacion d’un modèl de concepcion dels transpòrts que correspond pas mai a las necessitats economicas e enca ra mens ecologicas, mas als besonhs de moneda de Vinci e de poder d’unes elegits de las pensadas vielhanchonas, amb coma cap de fila l’ex-consol de Naoned e exprimièr ministre, l’Ayrault (Non a l’Ayraultport ! ).

Hervé Kempf espepissa pel menut aqueles rapòrts d’expèrts que sabon ja la responsa abans de començar, que trafegan las chifras, farlabican los arguments e doblidan los tèxtes europèus e la vida del monde de l’endreit (an pas agut lo temps d’estudiar la capacitat de resisténcia que manifestèron los païsans de Larzac ?). Sens parlar del prefècte que ven consultant per Vinci…

Lo jornalista mòstra tanben la convergéncia qu’acaba de se complir entre los opausants locals dels primièrs temps e los ocupants de la ZAD que s’apièjan sus un biais de foncionament diferent e una volontat fòrta de devolopament alternat iu : « Un aéroport, c’est toujours plus de mondialisation, des produits qui viennent de loin, des possibilités pour les patrons d’aller voir des usines qu’ils ont délocalisées à l’étranger. Il ne symbolise pas quelque chose d’équitable » s o t a l i n h a l’un dels entrevista ts. Mas , per l’ora, « nul ne peut dire encore si le bocage restera le terrain d’une floraison d’idées ou se ransformera en pistes de béton aménagées en bordure de parkings végétalisés. »

 

• Emmanuel , une terre qui s’écrit, Anne Maffre-Baugé, ed. Les presses littéraires, 2014, 420 p, 20 €

L’editor a rajustat una banda « Emmanuel Maffre-Baugé, une vie pour l’Occitanie » a l’obratge escrit per la filha del cap de fila dels vinha irons, que venguèt deputat europèu, tot en faguent òbra d’escrivan en sortiguent d’una familha monarquista !

Es pas un libre d’istòria e d’analisi qu’auretz entre las mans, mas un testimoniatge sus la vida e locaminament d’un òme e d’un paire vists a travèrs la familha e lo cadajorn per presentar e contar aqueste pers onatge que « plane dans les rues et les vignes, ou bien traîne sous forme de livres écrits par lui dans les étagères ou buffets des maisons amies.. » e per pintrar « les traits de son visage afin de rendre hommag e à sa figure d’homme e n g a g é . Enfant terrible de Bélarga, homme responsable syndical, puis politique. »

Mas, levat unas frasòtas (genre : — Saurez-vous apaiser notre peuple d’Òc? ; p 3 40), las referéncias a Occitania demòran per lo mens plan subliminalas !

 

• Clovis Hugues, de Tricìo Dupuy, ed. Prouvènço d’Aro, 2013, 272 p

Per vòstra formacion de militant occitanista, la biografia d’un òme de tria de la fin del sègle 19 : republican, socialista, deputat, jornalista, poèta, felibre,… qu’arrestava aps de faire córrer la pluma : « Lèu-lèu, s’auboraràn, ferotges, los Provençaus ! » L. Albigés

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu

Le site utilise des cookies pour son bon fonctionnement. En poursuivant l'utilisation du site, vous acceptez cette utilisation des cookies.
Accepter