Pesticidas e perturbadors endocrinians contaminan l’environament entièr: se trapan dins l’air que respiram, dins çò que bevèm e dins nòstres aliments. Uèi, aqueles produits son detectables dins cada organisme uman e lor nocivitat reconeguda per l’Organizacion Mondiala de la Santat (OMS). Plan abans aquela presa de consciéncia planetària, doas biologistas americanas, Rachel Carson e Theo Colborn, donèron l’alarma, de badas e contra fòrtas criticas.

Definicions

Un pesticida es una substància quimica utilizada contra unes organismes nosibles. Aquel mot generic recampa : insecticidas, erbicidas, fongicidas e parasiticidas (contra vèrms, pesolhs, acars, arnas, formigas…). Insecticidas e erbicidas utilizats uèi en agricultura, orticultura, òrts dels particulars, arboricultura fruchièra, selvas, netejatge urban, domeni de la santat umana (lucha contra los bigals vectors de malautiás) representan de luènh los pesticidas los pus emplegats dins lo mond. Las familhas quimicas pus importantas son las dels: insecticidas organoclorats (OC) coma lo DDT (interdich a partir de 1970), erbicidas organoazotats (OA) coma l’atrazina (interdich en 2003 en França), insecticidas organofosforats (OF) coma lo malation (interdich en 2008 en França) ,l’erbicida OF glifosata, lo pus utilizat dins lo mond, neonicotinoidas coma l’imidacloprid (interdich per 2 ans en 2013 en Euròpa) que representan uèi 40% de las vendas d’insecticidas en França.
Un perturbador endocrinian (PE) es una substànçia quimica que pòt interferir amb lo fonccionament de las glandolas endocrinas, responsablas de las secrecions ormonalas e induire d’efièches deletèris sul organisme o sus sos descendents. Entre los PEs pus importants trapam: ftalatas (dins plastics, cosmetics), alkilfenols (detergents, plastics), idrocarburs aromatics policiclics (fum de cigaretta, emissions dels motors diesèl), policlorobifenils o PCBs (transformators electrics) interdiches en 2010, unes pesticidas (DDT, atrazina, malation, glifosata, …), retardadors de flama (mossas pel mobilier, equipaments electronics), derivats fenolics (parabenas, bisfenol A o BPA interdich dins los beveirons en 2015, mas present dins boitas de consèrva, bilhets e recebuts de banca, desinfectants, cosmetics), residús de produits farmaceutics.

Pollucion generala

En França, pesticidas e PEs son presents dins la quasi-totalitat dels cors d’aiga (1):
– 92% dels punts de susvelhança mostran la preséncia d’au mens un pesticida. Lo bassin Artois-Picardie, lo pus polluit, presenta una pollucion de totes los punts de susvelhança, amb la preséncia d’un nombre mejan de 29 pesticidas diferents.
– 80% de la pollucion detectada ven dels erbicidas e sustot del glifosata, classificat « cancerigèn probable » per l’OMS, en 2015 (2). Dins las ribièras de França se troban tanben: imidacloprid, BPA, PCBs, residús de produits farmaceutics.
– Dins nombre de cors d’aiga, la pollucion demòra dins de limits legals, mas dins unas regions, los limits son despassats e lo mond quitan de beure l’aiga del robinet, per crompar de botelhas d’aiga minerala.
En Euròpa, pesticidas e PEs son presents, dins de limits legals, dins mai de 97% dels aliments (3). Los limits son clarament despassats per 1.5% dels aliments e 27.3% dels escapolons contenon mantun (dusca 8) pesticidas e PEs.
L’utilisacion dempuèi 1945 de grandas quantitats de pesticidas e PEs, a menat a la pollucion de totes los compartiments de l’environament. En consequéncia, los organismes umans son contaminats sustot per ingestion d’aliments e bevendas contenent aqueles produits quimics.

Consequéncias catastroficas

Aquela pollucion generala degalha la biodiversitat, per l’aflaquiment de nombrosas espècias importantas pels ecosistèmas, e la quita agricultura al nivèl dels: pollinisaires (« sindròme d’esfondrament de las colonias d’abelhas », abelhards, parpalhols…), aucèls insectivòrs (52% de pèrda dempuèi 30 ans), microorganismes del sòl, lombrics (essencials a la fertilitat del sòl). De mai, l’utilizacion repetida de grandas quantitats de pesticidas mena a l’aparicion siá d’insèctes resistents a mantun insecticida, siá de marridas èrbas resistentas a mantun erbicida, dont lo glifosata (4).
Los degalhs sus la santat umana, negats pendent d’annadas, començan a èsser reconeguts. Sustot, la contaminacion parentala mena a d’efièches catastrofics a la generacion seguenta: malformacions dels organs genitals dels fètuses e dels enfantons, anomalias del comportament sexual, pubertat femenina aboriva, càncers del sen (5), baissa de la fertilitat, càncers testiculars e prostatics. Las recercas dels laboratòris independents s’orientan ara sul efièch coctèl degut a la preséncia simultanèa de mantun pesticidas e PEs.
Pasmens, ja en 1962, Rachel Carson publiquèt un libre celèbre titolat « Silent spring » (6) que menèt un fum de lectors al concepte d’ecologia, en mostrant que los insecticidas OC e OF, avián un efièch catastrofic sus la fauna. Ja en 1988, Theo Colborn la primièra, definiguèt lo concèpte de « perturbador endocrinian » e, en 1996, confirmèt amb d’autres biologistas, los degalhs dels PEs sus la fauna, dins un libre famós titolat « Our stolen future » (7). Abans aquelas publicacions, las doas biologistas foguèron tractadas de fòlas, istericas e quitament d’agent del KGB, pel lobby american de l’agroquimia mas tanben per l’United States Department of Agriculture. Es un grand malur d’aver rason tròp lèu!
La pollucion generala de uèi ven d’una collusion criminala entre societats agroquimicas, finança mondializada, e politics. Aqueles empoisonaires quitan pas de presicar per l’industrializacion e la financiarizacion de l’agricultura, alara que lor plaça es en preson, e qu’una autra vida es possibla!.

Referéncias
1- Dubois A. (2015) Les pesticides dans les cours d’eau français en 2013. Commissariat Général au Développement Durable, on line : www.statistiques.developpement-durable.gouv.fr
2- Evaluation of 5 organophosphate insecticides and herbicides. International Agency for Research on Cancer Monographs, vol 112 (2015, and The Lancet Oncology on line).
3- The 2013 European Union report on pesticides residues in food. EFSA, on line (2015) : www.efsa.europa.eu/fr/press/news/150312
4- Vedel F. (2011) Las erbas d’agram de Monsanto. Occitania-VVAP, 176, 16-18
5- Cohn B. et al. (2015) DDT exposure in utero and breast cancer. Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, on line: http://dx.doi.org/10.1210/jc.2015-1841
6- Carson R (1962) Silent Spring, Houghton Mifflin ed., Boston ; (Printemps silencieux, 1963, Plon ed.)
7- Colborn T (1996) Our stolen future : are we threatening our fertility, intelligence, and survival ?, Dutton ed., (L’homme en voie de disparition, 1998, Terre vivante)

Fernand Vedel (Orsay lo 28.02 .2016)

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu