Per batejar los orsonets pirenencs, s’organiza una crida a proposicionsvia Internet.

De segur, i prenguèri part e me trapi ara amb un filhòl que se ditz : Pelut (e lo jovenòt a mai d’un pairin e d’una mairina !). E òc, tres dels quatre orsonets nascuts dins Pirenèus en 2010 tenon ara pichons noms occitans : Fadeta, Floreta e Pelut (la quatrena se ditz : Plume ; perqué se ditz pas : Pluma o Plumeta ? Mistèri !).

Enfins ! Aprèp aver balhat noms en eslovèn per pas los copar de las originas, en castelhan per dire que la montanha ten un adret e un ubac e, de segur (? !), en francés, vaquí vengut lo temps d’una integracion renfortida dins lo mitan ecologic e uman !

Dins lo sòm-sòm entutat de l’ivèrn que nòstres orsonets sòmien plan del quinque grand, lo Joan-de-l’Ors, de Pirena-la maire de la montanha, de totas las fadas que trevan rius, estanhs, gaudres, sauts e pais-sièras (coma las mitonas en Corbièras) e de totas las flors qu’anonçaràn lo temps de l’ esvelh e del retorn de la prima. E que l’esperit de l’Orsa Granda, amont dins las nèblas del camin de Sant Jaume, los pare de la missantisa d’unes òmes :  » Pata gaucha, pata dreita, orsa del Cèl, orsa de la Tèrra, tu que fas lo torn de l’univèrs… Pata gaucha, pata dreita, orsa del Cèl, orsa de la Tèrra : lo solelh se colca, lo solelh se lèva !

 » V i s c a l’armonia amb nòstres fraires orses ! Mas aquò es pas ganhat ! Pelut, t’anam pas metre un morralh, una cadena pel nas e te passejar de fièra en fièra, de Tolosa a París, o encara mai luènh l’America, coma faguèron los aujòls orsatièrs d’Arièja. Ganharem pas la pèça a daissar lo monde te tocar entre los uèlhs en reprenent l’incan-tacion  » Tòca, tòca, tòca l’ors e lo mal se’n va !  » per garir d’un biais miraclós de totas las malautiás.

Te daissarem córrer per la montanha, qu’i pòsques anar tranquillon sens èsser embestiat per una pista d’esquí o un 4×4 inocent. Siás probable plan aluserpit e te petaçaràs per trapar lo de que per te noirir sens faire bramar los pastres. Te balharem, en tota amistat, tres o quatre conselhs : « Quand l’ors dòrm, la nèu es pel camin. Ors que dança s’emplena pas la pança. Totes los orses son pas de pelussa (Te cal un òme-peteta coma present de Nadal ?).

L’orsa del Cèl marca lo camin « … Esperarem Candelièra per nos afartar de pescajons e, se puntas lo nas, te rapelarem que « Solelh per Candelièra, quaranta jorns encara l’ors s’entuta « , mas amb lo rescalfament climatic sabèm pas cossí las causas viraràn. Bon, enfins, coma soi pas lo pichon Nicolau e qu’ai plan de deutes cap a tu, chut-chut, te daissi dormir…

Pairin Roch

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu