La crisi poiriá far espel irenf in d’idèas pro classicas sovent defendudas pels que son federalistas a saber lo lançament d’organismes que permetrián de collectar l’estalvi dels particulars que vòlon ajudar lo desvolopament de lor region.
La crisi a ja començat de costar car a las collectivitats. Quand vòlon manlevar de moneda alprèp de las bancas i a pas gaire de monde que se presentan per o far. En clar, i a pas mai de moneda e pas d’enveja de pres tar e los que près tan o fan a un taus qu’es naut.
Es per a quela rason que, se parlatz amb los responsables de las finanças de las collect ivitats, la primièra causa que vos dis on es que los budgets son mai que sarrats e que, en mai d’aquò, arriban pas a trobar çò qu’es necessari per las despensas correntas. E çò s embla la causa se complica amb, a l’ora qu’escrivèm, la question de saber çò que serà l’avenir de D e x i a la banca màger de las collectivitats.
Al mes d’octobre, aquela banca franco-bèlga foguèt declarada en fin de vida. La part francesa deviá ès tr e represa per la Cais se des Dépôts et Consig nati ons a m b l’ajuda de La Poste. Mas, çò sembla, es un scenario que foncionariá pas ma i o en tot cas que c os tariá quicòm coma dos miliards d’èuros a la CDC. E aquò èra pas previst. Mas i a urgéncia per trobar de moneda . Alara cos sí fa ràn las 8 Las collectivitats cèrcan de moneda collectivitats ? Ongan en 2012 las collectivitats deuràn manlevar 20 a 25 miliards d’èuros mas, se o pòdon pas far, la vida serà complicada per elas. Subretot, cal plan comprendre que la crisi las tòca tanben. L’Estat a decidit ja de gelar las dotacions mas tanben las collectivitats an de ressorças que son dependentas de l’activitat economica (la Contribucion sus la Valor Ajustada de las Entrepresas, CVAE). E sabèm que l’annada serà pas bona.
Fragilitat e dependéncia
Cal tanben ajustar a aquò que l’Estat , amb sa polit ica de PPP ( Pa rtena riat Pub lic Privat ) a decidit de demandar a las collectivitats de s’engatjar per d’annadas dins d’invest iments importants coma las LGV per exemple (legir article e veire dossièr del numèro precedent). Solide, d’unes an pas mancat d’acusar las collect ivitats d’aver despensat tròp e d’èstre responsablas del deficit public. Mas òm sap que las collectivitats elas pòdon pas presentar de budget en desequilibri e qu’an la famosa règla d’aur dins lor capital genetic. Donc, l’acusacion es un pauc leugièra subretot de la part d’un Estat que o fa tot per deresponsabilizar las collectivitats en desfiscalizar lors ressorças. Las famosas agéncias de notacion, que se ne parla fòrça per aquestas setmanas, an remarcat tanben que la reduccion de l’autonomia fiscala de las collect ivitats farà que la previsibilitat de lors dintradas e lor dinamisme seràn redusits. Coma las collectivitats e part icularament las regions, poiràn pas jogar sus una fiscalitat as sumida e decidida per ela s, seràn obligadas de se virar cap a l’emprunt. Las regions pòdon pa s esperar fòrça moneda de la taxa sus las cartas grisas e de la part pet itona de TIPP que pòdon recoltar.
Fiscalitat mòla
Sens fiscalitat dinamica e sens possibilitat de se virar cap a una banca especificament dedicada a las collectivitats, d’unas regions an decidit de s’aviar cap a una crida a l’estalvi local e popular. De regions lançan d’emprunts obligataris (obligacions) mas aquò a tanben un còst que cal de tota faiçon a un moment remborsar. Atal la region País de Léger a levat 80 milions d’èuros per emprunt obligatar i a lprèp d’inves – tissors classics e de dels particulars. Ròse-Alps o a fait tanben per100 milions. País de Léger a fait un bilanç positiu mas s’aprèsta a anar quèrre encara de moneda alprèp del g rand public coma o an fa it Lemosin e Auvernha tanben per de somas mai modèstas.
Per Auvernha; son d’obligacions de 200 èuros remuneradas a 4%. Los 15 milions son estats trobats ja, e la remuneracion es equivalenta a çò qu’es ara la remuneracion d’una assegurança vida mejana.
Es una solucion qu’agrada pas a totes ; qualques elegits considèran que, se d’un punt de vista politic es un messatge positiu de demandar a la populacion d’investir dins l’avenir de sa region, lo sistèma demanda una engenheriá qu’es encara costosa e pas concurrenciala amb lo sistèma bancari classic. Mas se i a pas mai de bancas per prestar ? Tot aquò règla pas la question de fons qu’es la del poder de decis ion de las collectivitats .
Demòran sens capacitat de jogar amb la fiscalitat donc de poder dire als estatjants : » vos demandam de pagar d’impòstes per far aquò e aquò ; e nos jutjaretz sul resultat « . L’Estat a causit la via de l’endeutament per las collectivitats. Es la sola via que demòra per elas.
Se pel moment los deutes de las regions son d’un nivèu rasonable la degr adacion poiriá èstre ra pida subretot amb los partenaritats un pauc f or çats que met en plaça l’Estat e amb las cargas sens compensacions que son transferidas.
