Warning: Declaration of Color_Menu_Walker::start_el(&$output, $item, $depth, $args) should be compatible with Walker_Nav_Menu::start_el(&$output, $data_object, $depth = 0, $args = NULL, $current_object_id = 0) in /home/podem/occitania/wp-content/themes/starmag/functions/theme-set.php on line 582
1917 / 2017 : Lo « camin de las damas » | ADEO

Lo centenari de la batalha del Camin de las Damas : lo camin de la mòrt es devengut un camin de memòria

Las commemoracions del centenari de la primièra guèrra mondiala nos remembran lo chaple monstruós que faguèt prèp de dètz milions de mòrts entre los combatents e encara mai de nafrats e de mutilats, venguts de totes los continents. Gaireben cada familha francesa es estada tocada, de tot biais, per la Granda Guèrra de 1914-1918. Entre los grands camps de batalha de la guèrra, lo del Camin de las Damas (CD), en 1917, se trapa plan sovent al rèireplan dins los libres d’escòla. S’agís d’un episòdi solombrós de l’istòria de França que fa pas encara partida de la memòria collectiva, alara que vegèt, dins de condicions afrosas, combatre e morir un grand nombre de « peluts », dont dos aujòls meus.

Situacion del CD

Lo CD es una linha d’acrin entre la valada d’Aisne e la valada d’Ailette dins lo departament d’Aisne. Sa situacion e sas peirièras sosterranhas, nomenadas « creutes » en dialècte picard, ne fan una fortalesa vertadièra. Al long dels sègles, aquela linha d’acrin d’un trentenat de quilomètres, orientada d’èst a oèst, foguèt lo luòc de mantun eveniments. En 57 abans JC, las legions de Juli Cesar i afrontèron 100 000 galléses. En 437, nasquèt a Cerny-en-Laonnois, Remesi, futur evesque de Reims que batejèt Clovis lo rei dels Francs, los barbars que faguèron plegar lo reiaume visigòt de Tolosa. En 1429, Joana d’Arc e lo rei Carles VII èran a Corbeny après lo sacre. En 1784, lo nom mitic de Camin de las Damas, foguèt donat a la via que las filhas del rei Loïs XV prenián per anar visitar Madama de Narbona al castel de la Bôve, prèp de Vauclair. En 1814, Napoleon ganhèt sa darrièra batalha a Craonne contra Russas e Prussians. En setembre de 1914, après la batalha de Marna, los alemands reculèran fins a aquelas nautors tresplombant las doas valadas. Tenguèron tot lo CD exceptat lo sector enrodant la bòria de la granda creute que conquistèron lo 25.01.1915. Las tropas alemandas occupèron la granda peirièra, que serviguèt a l’Edat Mejana per bastir l’abadiá de Vauclair, e l’agençèron pendent dos ans e mièg amb punt d’aiga, pòst de secors, capèla, grop electrogèn, cosinas. Alara que l’intrada de la peirièra èra del costat sud, fàcia als soldats franceses, los ocupants trauquèron un tunèl del costat nòrd, cap a la valada d’Ailette, per s’assegurar d’un avitalhament permanent. La granda creute nomenada la « Drachenhöhle » pels alemands, devenguèt « la Cavèrna del Dragon » pels peluts de 1917 (1).

La batalha del CD

A la debuta de 1917, lo novèl cap de las armadas francesas, Nivelle, creguèt poder trencar lo front per una granda ofensiva. Un milion d’òmes, mantun milièrs de tonas de material, de centenas de canons, de desenas de balons d’observacion, de milièrs de cavals, foguèron amolonats a la debuta d’abrial al sud del CD. Amb aquel bolegadis gigant, lo plan d’ataca escapèt pas als alemands. Lo 16.04.1917, los peluts se lancejèron a l’assaut, quitant las trencadas per s’arrapar cap al CD, dins lo freg, la pluèja-nèu e jol fuòc de las mitralhièras alemandas a l’abric dins las creutes. Al ser del 16 d’abrial, l’escac foguèt terrible amb de perdas espantosas, alara que sul platèu, la primièra linha alemanda èra totjorn en plaça. L’ofensiva francesa reprenguèt a la debuta de mai de 1917: cada mètre carrat al torn de Craona (Craonne) foguèt l’objècte de combats terribles, e lo platèu de California (nòrd de Craona) pleguèt jos l’orror d’un deluvi d’artilhariá, de combats murtrièrs de còrs a còrs e a la granada. Craona, « aquò’s Verdun, mas en pièjer », escriviá alara Albert Londres. Del 16.04 al 10.05.1917, jol comandament de Nivelle, las pèrdas francesas atengèron 271 000 soldats tuats, nafrats, desapareguts e presonièrs (2). Pendent l’ofensiva, 30 milions d’obuses (533/ha) foguèron tirats, contaminant lo jos-sòl per de sègles. L’escac de l’ofensiva provoquèt dins lo sen de l’armada francesa un grand movement de « motinarias ». Fàcia al desastre, lo 15.05.1917, los politics remplacèron Nivelle per Petain, que practiquèt una repression sevèra: 400 soldats condemnats a mòrt e 27 fusilhats. La batalha del CD s’acabèt après la conquista de la Cavèrna del Dragon lo 25.06 e la del « Fòrt de la Malmaison » lo 23.10.1917.

La canson de Craona

Lo centenari de la Granda Guèrra, foguèt l’ocasion de descobrir dins quinas condicions, mon grand oncle Francés (fraire de ma grand mairala) e mon oncle Abèl (l’ainat de mon paire), joves agricultors del Segala d’Avairon, perdèron la vida à Craona en 1917. Francés aviá 24 ans quand foguèt tuat lo 3.05.1917, dins lo « bosc de Beau Marais » al sud de Craona, alara qu’Abèl desapareguèt a 22 ans, lo 9.05.1917 sul platèu de California, amb 79 autres peluts (3, 4). L’estiu passat, mon esposa e ièu anèrem sul CD per un omenatge a totes los soldats qu’i perdèron la vida. S’agís d’una tèrra de memòria tresviranta amb mantun cementèris militars dels milièrats de tombas cadun, (coma lo de Pontavert ont se troba la tomba de Francés), perfèctament alinhadas e entretengudas, una granda diversitat de monuments, mantuna traças de traucs d’obuses e de trencadas a l’airal del vièlh Craona e sul platèu de California. La Cavèrna del Dragon es devenguda lo Musèu del CD qu’es estat reagençat e agrandit per la commemoracion del centenari lo 16.04.2017, pel President Hollande, primièr cap d’Estat francés a venir sul CD per una celebracion.
Lo remembre de la batalha del CD de 1917 es estat perpetuat per la canson de Craona del refranh celèbre:
« Adieu la vida, adieu l’amor, adieu totas las dònas,
Es plan finit, es per totjorn d’aquela guèrra infama,
Es a Craona sul platèu, que cal daissar sa pèl,
Que sèm totes condemnats, sèm los sacrificats »
Compausada en 1915, la canson prenguèt lo nom de canson de Craona après l’escac de l’ofensiva Nivelle, en 1917. Foeteja politics, caps militars e rics qu’amodèron la guèrra, tanlèu Joan Jaurès assassinat. Longtemps interdita, foguèt cantada pel primièr còp pendent una ceremonia oficiala, lo 16.04.2017 sul CD, en preséncia del President.

La Der de las Der…

Mon grand mairal, Joan Peire, agricultor del Segala el tanben, pelut de Verdun d’agost a decembre de 1916, tot còp cantava la canson de Craona e contava un pauc de sa guèrra a sos felens. Sortiguèt miraculosament vivent de la batalha de Verdun, e çò pus important de sa vidassa dins las trencadas foguèt l’amistat entre peluts occitans, agricultors e vinhairons. La Granda Guèrra menèt al grand chaple dels païsans; aital, entre los 15 000 roergats mòrts (10 per jorn) entre 1914 et 1918, 9 271 èran païsans (5).
Pels subrevivents coma mon grand, lor guèrra deviá èsser la « Der de las Der »; ailàs, dempuèi cent ans, es estada seguida per un fum de conflictes un pauc pertot dins lo mond, dels mejans de destruccion totjorn pus poderoses, podent anar dusca suprimir tota vida umana sus Tèrra.
Dempuèi mai de setanta ans, ça que la, l’Union Europenca nos a aparats de la guèrra entre païses europencs, mas ara, se deu implicar al pus lèu, per encabestrar lo nacionalisme encara viu dels vièlh Estats coma Espanha, que uèi refusa democracia e libertat al pòble catalan.

Fernand Vedel
Referencias
(1) La Caverne du Dragon-Musée du Chemin des Dames: www.caverne-du-dragon.fr
(2) S. Audoin-Rouzeau et A. Becker (2013), 1917, l’année terrible. La Grande Guerre 1914-1918, Découvertes Gallimard (Histoire, 357).
(3) Libre d’aur dels soldats de la primièra guèrra mondiala, mòrts per França. Archius del Departament d’Avairon (Rodés).
(4) Mémoire des Hommes, Journaux des Marches et Opérations, 26N605/13 pour le 32 ème RI (extrait du 01.01 au 30.06.1917); 26N770/3 pour le 413 ème RI (extrait du 01.01 au 08.07.1917).
(5) Garric Y. (2014), « 10 par jour », film de 1h35, Association Mondes et Multitudes (Conques).

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu