L’aventura dels pesticidas prenguèt vam, tanlèu acabada la seconda guèrra mondiala. Presentada alara coma un grand progrès, l’utilizacion dels pesticidas s’espandiguèt, per augmentar los rendaments de las produccions agricòlas, en eliminant èrbas marridas, insèctes destructors e malautiás fongicas. Mas cada còp que la fòrta toxicitat d’un pesticida deviá menar a  l’interdiccion de son emplec, las societats agroquimicas (SA) comercializèron de moleculas novèlas sens tròp se mainar de lor inocuitat. Uèi que lo glifosata, reconegut coma produit cancerigèn, es a mand d’èsser interdit d’utilizacion en Euròpa, las SA contunhan de metre sul mercat de pesticidas, tan toxics pels èssers vivents coma lo pesticida far de Monsanto!. Mas uèi, ciutadans e associacions n’an un confle d’aquela situacion.

 Glifosata, n’i a pro!            

Lo glifosata, erbicida lo pus vendut dins lo mond (jol nom comercial de Roundup) es considerat uèi coma un produit fòrça dangeirós per la santat umana e la biodiversitat. De mai, son utilizacion repetitiva, en granda quantitat, sus de culturas OGM, mena a la resisténcia de nombrosas adventícias (1). En 2015, foguèt classificat cancerigèn probable pels umans, pel Centre Internacional de Recerca sul Càncer (CIRC). Monsanto quitèt pas de criticar lo CIRC, dusca al 16.03.2017, que vegèt la justícia estatsuniana desclassar mantunes documents de correspondéncia interna de la SA. La justícia agissiá dins l’encastre d’una accion collectiva, requista de centenats de trabalhadors agricòlas, malauts d’un càncer del sistèma nerviós simpatic (limfòma). Los documents sasits mostravan que: Monsanto se preocupava fòrça, tre 1999, del potencial mutagèn del glifosata, unes estudis publicats per de scientifics independents, èran estats en realitat, redigits per de salariats de la SA, e aquesta aviá profitat de connivéncias al dintre de l’Agéncia de Proteccion de l’Environament (EPA) cargada de l’autorizacion dels pesticidas. En seguida d’aquestas revelacions (los « Monsanto Papers »), Euròpa autorizèt ric a ric, l’utilizacion del glifosata pendent 5 ans, lo 27.11.2017, alara que s’aprestava a donar son acòrdi per al mens 10 ans. En seguida, lo President francés prometèt dins un « tweet » que lo glifosata seriá interdit en França « dins 3 ans al pus tard ».

Un primièr procès que se debanèt als Estats Units lo 10.08.2018, condemnèt Monsanto a pagar 289 milions de dolars, a un jardinièr Californian, Dewayne Johnson, en fasa terminala d’un limfòma. Mas en França, la lei sus l’agricultura e l’alimentacion votada pels deputats lo 2.10.2018, reprenguèt pas la promessa presidenciala. Pas estonant que la colèra dels ciutadans tombe suls deputats (dont 36 macronistas) que votèron contra l’interdiccion del glifosata…

 

Del glifosata al dicamba

L’interdiccion futura del glifosata en Euròpa, e la resisténcia a aqueste erbicida, desvolopada per mantunas adventícias, dins los camps de sojà, coton, milh e còlza OGM (sustot als Estats Units) menon a l’emplec d’un autre erbicida, lo dicamba. Aqueste es un pesticida organoclorat que se trapa dins mantunes produits comercializats per las SA (Monsanto, BASF, DuPont…). Joga lo ròtle d’una fitormona accelerant lo creis de las èrbas marridas, çò que las aganís e las fa crevar. Es utilizat en vaporizacion suls OGM resistents a l’erbicida, en seguida del transferiment d’un gèn bacterian. Aqueste exprimís una mono-oxidasa, enzim que demetila lo dicamba vaporizat, loqual  deven inactiu suls OGM. Aital, la mòda d’accion del dicamba es fòrça diferenta de la del glifosata (1).

Las experiéncias dins lo campèstre, menadas en 2017 per de cercaires americans, mòstran qu’un còp vaporizada, la darrièra version del dicamba se pòt volatilizar e ganhar d’autras culturas dusca 72 oras après son espandiment. Lo dicamba novèl, emplegat dempuèi dos ans, auriá degalhadas de milions d’ectaras de culturas non OGM  (sojà, legums, frucha…) dins los Estats d’Iowa, Illinois e Minnesota. Mantunes agricultors e associacions estatsunians presentèron de denóncias per damatges environamentals, e unes Estats interdiguèron l’utilizacion de l’erbicida. Clarament lo dicamba novèl sembla fòrça dificil de contrarotlar, e seriá plan pus dangeirós que lo glifosata per unas plantas non OGM, e demai es suspèctat d’èsser teratogèn pels umans. Lo dicamba novèl seriá estat autorizat tròp lèu per l’EPA estatsuniana… De tot biais, las primièras adventícias resistentas al dicamba venon d’aparéisser als Estats Units, consequéncia de la pression de seleccion exercida pel pesticida sus las plantas non OGM. En França, lo dicamba demòra plan mens emplegat que lo glifosata (220 tonas contra 8 446 tonas, en 2015), sustot perque la cultura dels OGM es interdita.

Los fongicidas SDHi

Una autra familha de pesticidas, fòrça utilizada en França e dins lo mond, es l’objècte d’una atencion particulara, perque poiriá emmalautir los umans. S’agís dels carboxamidas, moleculas fongicidas representadas per la sigla SDHi, per inibitors de l’enzim succinata desidrogenasa (SDH). Los SDHi son emplegats dins lo mond entièr per eliminar las mosiduras de las culturas cerealièras, de las vinhas e per conservar melhor, frucha, ortalissa, e granas. En França, un pauc mai de 70% de las culturas de blat son tractadas pels SDHi. Lo « boscalid », comercializat per la SA alemanda BASF, representa lo fongicida SDHi lo pus utilizat. Foguèt autorizat tre 2005 coma fongicida polivalent, en vaporizacion sus las vinhas per luchar contra la poiridura grisa (Botrytis cinerea).

L’enzim SDH se trapa dins las mitocondrias, organitas jogant lo ròtle de centralas energeticas de las cellulas viventas (levat las cellulas bacterianas). La SDH fa partida del complex II de la cadena respiratòria mitocondriala, constituida de 5 complèxes enzimics numerotats de I à V, e dont lo fonccionament mena a la sintèsi de l’ATP (adenosina trifosfata). L’ATP representa la molecula energetica de las cellulas, « la moneda comuna energetica » indispensabla a las reaccions quimicas que se debanan dins las cellulas. En inibent l’enzim SDH, los fongicidas SDHi, blocan lo fonccionament de las mitocondrias en empachant la respiracion cellulara, e donc la sintèsi d’ATP, dins las cellulas fongicas. De cercaires de l’INSERM, del CNRS e de l’INRA venon de mostrar que los SDHi inibon tanben la SDH umana, e donan l’alarma sul dangièr d’utilizar los SDHi en agricultura (2). Es plan conegut que la perda parciala o totala de l’activitat de la SDH, mena a de malautias neurologicas sevèras, o al desvolopament de tumors, dont unas cancerosas (3).

Interdire los pesticidas de sintèsi    

Mantunes pesticidas de sintèsi foguèron interdits dins lo passat  (DDT, clòrdecon, malation, atrazina… e dempuèi lo 27.04.2018 en Euròpa, tres neonicotinoïdas: imidacloprida, tiametoxam e clotianidina). Mantunes autres, fòrça toxics, deurián èsser interdits amb lo glifosata, lo dicamba e los SDHi. Los pesticidas contaminan l’environament entièr e de pròvas de lors efièches deletèris s’amolonan. Un estudi epidemiologic publicat lo 22.10.2018 per de cercaires franceses, portant sus una coòrta de 70 000 personas, mòstra que los consomators de produits « biò » presentan un risc mendre de 25% de desvolopar unes càncers, e qu’entre eles, los limfòmas son pus nombroses ençò dels agricultors expausats als pesticidas (4).

Per las SA, « time is money« : l’evaluacion es facha a la lesta per las quítias SA, e las resultas transmesas als organismes d’autorizacion, menon a de decisions favorablas donadas per de personas conniventas. La situacion es tan mai insuportabla que mantunes politics acceptan sens trantalhar los avis d’autorizacion, per satisfar los lobbies de l’agricultura intensiva e de las SA. En França, aquesta davalada de 2018, ciutadans e associacions fan bufar un vent de revòlta. Aital, doas accions ciutadanas venon d’espelir amb per tòca l’interdiccion de totes los pesticidas de sintèsi (5, 6) e la condemnacion per la justícia, de las SA, que fan de molons d’argent en empoisonant los èssers vivents. L’agricultura biologica qu’emplega ni engraisses ni pesticidas de sintèsi, mòstra cada jorn qu’una autra agricultura, ecologica e envejabla economicament e socialament, es possibla.

Fernand Vedel

Referéncias

(1) F. Vedel (2011) Las erbas d’agram de Monsanto. Occitania, 176, 16-18.

(2) P. Benit et al. (2018) A new threat identified in the use of SDHi pesticides targeting the mitochondrial succinate dehydrogenase enzyme. BioRXiC, the preprint server for biology, Cold spring Harbor Laboratory. doi:https://doi.org/10.1101/289058

(3) NCATS scientists (2015) Mitochondrial complex II deficiency. The National Institute of Health.

https://rarediseases.info.nih.gov/diseases/5053/mitochondrial-complex-II-deficiency

(4) J. Baudry et al. (2018) Association of frequency of organic food consumption with cancer risk: findings from the NutriNet-Santé prospective cohort study. JAMA Internal         Medicine. doi:10.1001/jamainternmed.2018.4357

(5) F. Nicolino et F. Veillerette (2018) Nous voulons des coquelicots. Editions Les Liens qui Libèrent.

cf lo siti de crida: nousvoulonsdescoquelicots.fr

(6) cf lo siti de crida per l’analisi del glifosata dins las urinas: http://campagneglyphosate.com/

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu