N°193 – Du côté de Fronsac

Juil 9, 2014

Château de la Rivière,Fronsac

Le Château de la Rivière, c’est d’abord un cadre architectural somptueux qui domine la vallée, jouissant d’une vue magnifique et dominante sur la région. James Grégoire en fit l’acquisition en 2003 et avec l’aide de Xavier Buffo le directeur technique et Claude Gros, l’oenologue conseil de la propriété, il s’est évertué à y faire le meilleur vin possible.

Ce domaine a défrayé la chronique il y a peu. De la terrasse du château, on pouvait voir l’hélicoptère qui s’est écrasé dans la Dordogne avec à son bord le nouveau propriétaire et l’ancien, James Grégoire ayant vendu le Château à un investisseur chinois.

Le renouveau d’un vignoble

Au-delà de ce triste fait, Le Château La Rivière incarne le renouveau du vignoble de Fronsac, avec le vois in Château La Dauphine et plus encore avec le Château de Carles. Fronsac a souvent été considéré comme la belle endormie du bordelais avec des terroirs parmi les meilleurs de la région, assez comparables à ceux de Saint-Émilion très proche. Mais sans doute, ni l’image, ni les moyens mis en oeuvre ne laissaient penser que l’on pouvait faire ici de très grands vins de Bordeaux.

Le Château de la Rivière abrite 8 hectares de carrières de calcaire qui donnent des galeries idéales pour l’élevage des vins.

Les cuvées

La Cuvée Château de la Rivière est composée globalement (quelques changements selon les années) de 85 % de merlot, de 5 à 10 % de cabernet sauvignon, le solde étant composé de cabernet franc et de malbec. L’élevage est effectué en barriques neuves pour 40 % du parc pendant une durée de 15 mois.

La cuvée Aria, quant à elle, issue de la parcelle la plus qualitative du domaine, est composée de merlot à 75 % et des deux cabernets à parité. L’élevage est réalisé en barriques neuves à 80 % pendant 18 mois.

Les millésimes du Château de la Rivière sont une belle lecture de ce qui s’est passé à Bordeaux Rive Droite. 2007 à boire, 2008, dans la fraîcheur mais avec des tannins un peu sévères, 2009, solaire et de ce point de vue, j’ai préféré la cuvée La Rivière à Aria, à mon avis un peu démesurée. 2010 convainc bien davantage encore, avec une cuvée Château de très belle facture, et une cuvée Aria assez éblouissante. On sent bien aussi une progression millésime après millésime dans les vins de ce domaine, à l’instar de ce qui se passe à Fronsac. La belle endormie Du côté de Fronsac s’est réveillée.

 

——–

Château de la Rivière 2009

La robe sombre, presque noire, donne la mesure de ce millésime dès l’examen visuel. Le nez est opulent, ouvert, richement boisé, avec un joli toasté et des fruits rouges à profusion. Des notes de moka sont bien présentes. La texture en bouche est très soyeuse, le vin est volumineux, solaire, mais parfaitement équilibré : une bien belle bouteille au bel équilibre. Il fait l’unanimité par son charme.

——–

Château de la Rivière 2010

La robe est très sombre et le nez se manifeste par un boisé plus en retrait que celui du vin précédent et des notes aromatiques dominées par le cassis. La réglisse reste en constante. Ce vin en bouche laisse admirer sa belle structure ferme, des tanins juteux et mûrs. C’est un vin prometteur qui cependant demandera du temps pour s’apprécier pleinement : très prometteur.

——–

Aria 2009

La robe est presque noire, saturée, impressionnante. Des notes boisées et épicées jaillissent du verre : fruits surmûris, caramel, clou de girofle. En bouche le vin possède un volume très important, un fruit plus que généreux, presque trop pour mon goût et une sensation d’alcool est bien présente en finale. L’équilibre de ce vin est clairement sudiste, un peu décalé par rapport à ce que l’on attend sur la Rive droite bordelaise.

——–

Aria 2010

La robe est toujours très impressionnante. Le nez est superbe de distinction : cassis, bois noble, cèdre. Le vin possède une superbe bouche ample, soyeuse à l’attaque. Puis la structure s’affirme dans une belle vigueur, c’est un vin tendu malgré la puissance, possédant des tannins superbement extra its. La longueur est très importante et laisse admirer l’équilibre impeccable de cette future grande bouteille. J’ai beaucoup aimé.

Ne saber mai / En savoir +

N°193 – Jaurés e nautres

Juil 9, 2014

« Jaurés occitan » ? Me poiriáiconflar d’aver levada la lèbre en 1983, dins lo mitan de la recèrca, per un article del Bulletin de la Société d’Études jaurésiennes .

Aquò me valguèt qualquas deneg acions e ai pa s l’impress ion qu’encara uèi, l’idèa siá acceptada dins totas sas dimensions.

Comencèri quitament en 1980, en occitan sioplèt, per un article, Jaurés repatriat, que deviá prene plaça dins un dorsièr de las edic ions A u t r e m e n t, e que foguèt rebocat coma qualques autres que Romièg Pach ac ampèt dins un numerò especial de sa revista Aicí e Ara.

A l’epòca, se creèt a l’Universitat de Tolosa-Lo Miralh un DEA de Langue et Culture occitanes. Mas los candidats manquèron. Me sonèr on e prometèr i un trab alh sus Jaurés e Occitània. Sens quilhar lo det per demandar, lo faguèri en occitan, çò que deviá pas èsser plan reglamentari. Ataquèri la sostenéncia en occitan e los dos membres de la jurada seguiguèron. Acabat e c ompletat, lo publiquèri a V e n t Terral (1985) e, l’an d’aprèp, obtenguèt a Rodés, de las mans de Marc Censi, lo segond prèmi Joan Bodon.

De Jaurés a Jaurés…

Dròlle, dins de Sant Juèri a Albi, per partir al licèu, anavi esperar lo c arr i avenguda Joan Jaur és . E davalavi a Albi, plaça Joan Jaurés. Al licèu, la sala d’estudi èra la sala 3 ont una lausa rapelava que Jaurés i donava son cors de filosofia. E ensenhèri filosofia, sciéncias economicas e occitan pendent d’annadas al licèu de Caramauç. De Jaurés a Jaurés…

Coma lectura de vacanças entre la classa de primièra e la terminala, en me diguent : « Ara, la literatura es acabat ! », mon oncle, me b alhèt De la Réal ité du monde s e n s i b l e. La Despacha, e maites jorna ls, remembr ava tot còp lo sovenir de Jaurés, mas entre çò que legissiái sus Jaurés e çò que legissiái d’el, sentissiái que tot juntava pas. Quitament dins los articles mai politics de Jaurés, i aviá una vertadièra filosofia de l’òme, de l’istòria e quitament del mond, quicòm mai que l’afirmacion d’una rega o d’una tactica politicas. Sens aquò, l’audiéncia de Jaurés al prèp dels ob rièrs , dels païsans , del pichon mond coma dels politics que badavan s os discorses seriá pas jamai estada çò que sosquèt. E cresi ma i que jama i qu’es pa s amb d’idèa s qu’òm pòt anar ca p a Jaurés.

Coma o diguèt Charles-André Julien, grand istorian de la colonizacion e del Maghreb que son paire èra nascut a Saïs, al pè de Castras : « Plus que tout, et c’est un point sur lequel on n’a pas suffisamment insisté, Jaurès inspirait aux gens les plus simples, paysans et ouvriers, non se ul eme nt de la vénération mais une entière familiarit é. Le paysan qui le voyait assis au bord d’un talus arrêtait sa charrette, plantait l’aiguillon comme le dit la chanson occitane, puis, s’adressant à lui comme à un camarade, l’appelait : « Monsur Jan » (M. Jean), posait, sans aucune gêne, les questions qui l’intéressaient, puis, le soir, faisait plusieurs kilomètres à pied pour aller l’entendre avec une satisfaction extatique. […] Ceux qui ne voient en lui aujourd’hui que l’intellectuel, l’historien, le philosophe, mentent à sa mémoire . »

Non pas que Jaurés siá pas estat ni un istorian ni un filosòf e que pòsque pas menar a d’idèas ; tot lo contrari. A condicion de far coma lo païsan que s’arrestava pel camin e que plantava son agulhada.

Un Jaurés afrancimandit

Dempuèi mièg sègle, de 1959 a la debuta de la annadas 2000, Jaurés foguèt la preda d’istorians universitaris dont la formacion datava de l’epòca de çò que Sartre sonava lo marxisme indepassable e que lo despassèron pas jamai.

Cuol e camisa amb los partits franchimands d’esquèrra, vestiguèron Jaurés dels vièlhs petaces del materialisme istoric.

N’a vián sonque pel polit ic. Pr’aquò Jaurés comencèt per la filosofia : Escòla normala superiora, agregacion, professorat (dos ans a Albi, e de gaire sièis ans a la facultat de las Letras de Tolosa). Sostenguèt en 1892 sas tèsis en Sorbona, e n francés sus De la Réalité du Monde sensible, e en latin sus las fonts religiosas e idealistas del socialisme allemand.

A Albi, las nòtas completas del cors de filosofia de sa segonda annada d’ensenhament dormissián al fons d’un armari. Electron liure, non universitari e non encartat, me calguèt batalhar tres ans per aver l’autoriza cion de i metre lo nas. Comprenguèri lèu per de qué. L ‘ « especialista » universitària de Jaurés afirmava qu’aquel cors èra racionalista, critic a l’encontra la religion, inspirat de Kant e dels fi- losòfs d’Esclaire. I trapèri tot locontrari. Ne faguèri ma tèsi que sostenguèri en 1986, mas foguèri aculhit per la jurada coma un can al mièg d’un jòc de quilhas de uèit. Mon director de tès i, Luís Sala- Molins, que foguèt sol a me sosténer, refusèt de signar lo rapòrt de s os collègas istorians, un tolsan, l’autr e paris enc , e me diguèt : « Blanc, tu portes l’affaire sur la place publique. »

Jaurés sus la plaça publica

Aital faguèri. Amb una edicion crit ica del Cours de Philosophie (2005) puèi de De la Réalité du monde sensible (2009), puèi, ongan de sos Écrits et Discours théologicopolitiques, que fan lo ligam entre sa metafisica e sa politica. Lo combat de l’estampariá contra una censura que uèi es pas mai clericala-papista mas nacionala-republicana.

Per far reconéisser a Jaurés un estatut de filosòf a l’auçada dels pus bèls, e de mons tra r que çò qu’esclaira sa vida e son òbra es pas un marxisme primari mas si-ben sa pensada filosofica. Que per Jaurés una idèa val dins la mesura ont se pòt incarnar dins la vida e dins l’accion. Lo punt per ieu lo pus enfachinaire.

Lo tòme venent serà consacrat a la politica. Un projècte qu’a per noms : associacions, cooperativas, mutualas, federacion, al dintre de França tant coma d’Euròpa…

Jòrdi Blanc

• Tous les ouvrages édités par Vent T e r r a l sont disponibles sur le site internet : http://www.vent-terral.com/blog/

 

La légende noire du Soldat OffafSans titre
http://cdoc.fr/agenda.html
Le Centre Dramatique Occitan jouera cette pièce, mise
en scèn,e par André Neyton à :
Montfort/Argens (samedi 16 août ) ; Béziers-CIRDOC
(vendredi 12 septembre) ; Pourrières (Var) (samedi 20
septembre) ; La Seyne/Mer (dimanche 28 septembre) ;
Bandol (mardi 7 octobre) ; Bonneuil (Val de Marne)
(vendredi 7 ovembre) ; Septème -IEO (mardi 11
novembre ) : Pertuis (vendredi 14 novembre 2014 ;
Nîmes (mardi 25 novembre) ; Dégagnac (Lot)
(vendredi 28 novembre ) ; Pont Saint-Esprit (samedi 6
décembre ) ; Draguignan (mardi 9 décembre) ; …

Ne saber mai / En savoir +

N°193 – Un còp era 1914…

Juil 9, 2014

Fa cent ans los Estats europencs lançavan lors tropas dins la guèrra la pus sanglanta qu’aviá pas jamai existit.

La « granda guèrra » çò dison… Coma se i aviá de grandor dins un tal chaple ! Quina miseria ! Quina vergonha pels responsables d’aqueles massacres ! En plaça de denonciar aqueles crimis, los estats e los mediàs an decidit de comemorar lo centenari en metent en abans lo coratge dels soldats que coneguèron la « vidassa *» de las trencadas.

Seg ur que podèm e devèm rendre un omenatge a totes los qu’an pat it d’aquela guèrra. Mas nos podèm pas contentar d’aquò. Vòstre magazine a decidit de s’interessar a los qu’an ensajat d’empachar aquela guerra.

Joan Jaurés l’occitan, nascut a Castras, metèt tota son energia e son engeni al servici de la patz. Traparetz dins l’article de Jòrdi La boissa lo debanament dels mes es que precediguèron la guèrra. Descobriretz lo ròtle de Jaurés, ambe sas frasas, sa lucha contra la guèrra. Qualques jorns abans son assassinat, aviá convidat los sindicalistas d’Euròpa a se retrobar a Paris per aprestar una cauma comuna en cas de guèrra.

Mas los nacionalistas franceses lo tuèron e, evidentament, l’acamp foguèt anullat. La guerra podiá començar. Mas qué nos ditz l’istòria oficiala de Jaurés ? Sovent recupera da pels marxistas, aquela istòria es pas exactament çò que ne poriam pensar. Un cercaire, Jòrdi Blanc, a consacrat una bona part de sa vida a estudiar l’òbra de Jaurés, sas idèas filosoficas en particulièr. Nos conta plan aquel caminament, las dificultats qu’encontrèt fàcia als gardians « del temple jauresian » !

Uc Jourde.

* « Vidassa » que donèt en francés « Bidasse »

Ne saber mai / En savoir +

N°193 – Entre fèstas e questions

Juil 9, 2014

L’estiu occitan se dobríssus fons de crisi de l’estatut dels intermitents. Lo MEDEF aima pas los artistas nimai la cultura. La Ministra de la Cultura compren los intermitents, mas, qué volètz ?, las necessitats budgetàrias… E es mai aisit de trucar sus aqueles que ganhan (o pas) quatre sòuses que de se’n prene a las societats gròssas de television qu’abusan dels contractes de CDD e jògan amb la moneda d’aquel sector. La remesa en causa de l’estatut pertòca tanben la preséncia culturala e artistica sus totes los territòris. E vos parlam pas aicí de la situacion dels artistas occitans…

En 2003 , la luta dels intermitents menèt a l’annulacion de l’Estivada de Rodés ; sembla pas, a l’ora ont escrivèm aquestas linhas, que s’arribèsse ongan a unas talas extremitats que, fin finala, las victimas ne son los quite intermitents.

 

A RODÉS

Apr èp los pr oblèma s de l’an pas sa t e los aura tges bèls, s e l ‘ E s t i v a d a ( w w w . h t t p : / / e s t i v a d a – r o d e z . e u ) se fa mai corta, capita de tornar al còr de la vila de Rodés, al pè del flame nòu Musèu Soulages, per presentar un programa de tria del 23 al 26 de julh :

– dimècres 23, Nadau festejarà sos 40 ans sus l’empont bèl

– dijòus 24 : seràn a l’aficha : Luc Aussibal, Decadorum, la Granda Banda Occitana, Lu rauba Capèu, lo còr de la Plana,

– divendres 25 : seràn de la fèsta : Belouga Quartet, Xarnege, Txarango, Pythéas, Stille Volk

– dissabte 26 : clavaràn lo Festenal : Erms, Cap aicí, Papà Gahús, Les Ramoneurs de Menhir, Goulamas’K, Sonoloco,.. Lo Partit Occitan tendrà taulièr e or ganizarà unas dis cut ida s. Bastir ! recamparà elegits occitans per una sesilha de formacion sus las questions linguisticas e culturalas.

A PAUsvzfzf

A Pau, dins la c apita la de Bea rn, s on tanben 4 jorns de festenal occitan que vos espèran a la fin d’agost (21 al 2 4) amb la desena edicion de l’Hestiv’Òc http://www.hestivoc.com. Al programa :

– lo dijòus 21 : Monacas, Biella Nuei (Aragon), L’Art à tatouille

– lo divendres 22 : les chanteurs de l’Ouzoum Bokale Bass Brand, Blues de Picolat (Catalunya-Nord), La Mau-Maridada (Cia Cantalas), Lambrusquèra, Pirat’s Sound system, Goulamas’K,

– lo dissabte 2 3 : Mister team, Tamborada, Ara rya, Kr iolinak, Hilhas de Bigòrra , la Par t des Anc hes, pa pet J, Els Ca ta rres (Catalunya),

– lo dimenge 24, lo festenal s’acab ar à amb las pr estacions dels Comelodians, d’Espartenhas, de Niko Etxart (Euskadi), Djé-Balèti, Lhi Balòs,…

Vesètz que, se los 2 festenals s’apièjan sus valors s egura s, recebon tanben artistas e formacions novèls.

DESCOBRIR LO PAÍS

Aprèp, a la debuta de julh, la tenguda de l’Universitat occitana d ‘ E s t i u a Nimes (sul tèma O c c i t a – nia en camin) e dels rendètz-vos de la Guèpia, d’autres moments vos esper an per desc obrir lenga e cultura d’Òc. Citarem :

– los Resc ontres Oc ci tans de Provença que se debanaràn a Anòt (04) en dos temps : del 29 al 30 de julh e del 1èr al 4 d’agost) http://www.aeloc.fr/novas.php?lng=fr&pg=1317

– l’Escòla Occitana d’Estiu d e Vilanuèva d’Òut que n’es a sa quarantena edicion se tendrà del 17 al 23 d’agost : h t t p : / / e o e – o c . o r g / n o d e / 2 amb son grand banh linguistic, interv enc ions sus domenis plan variats e espectacles divèrses per saupre l’ample de l’express ion occitana.

PARLAR POLITICA…

E, de segur, mas l’avètz ja legit en p. 2, Regions & Pòbles Soli – d a r i s organiza s on r es contre d’estiu a la fin d’agost en Corsega.

Alan Roch

Ne saber mai / En savoir +

N°193 – Talha país !

Juil 8, 2014

Manuel Valls presentèt tre soninvestitura son idèa de partir en dos lo nombre de regions. Curiosa idèa ponduda per qualques foncionaris parisencs sens cap de concerta cion ! Dins los autres pa ïses d’Euròpa las regions son dessenhadas sus de basas istoricas e jògan un ròtle politic màger. Al contrari, las regions francesas an pas gaire de poder e, logicament, la granda majorita t de la populacion se’n chauta completament !

 

fzfvegaadSans titre

En Occitània en particulièr, son los departaments que son en primièra linha. Possedisson budgectes importants e la clausa de competéncia generala lor permet de se mesclar de tot. S’i ajustan las comunas, pichon a pichon remplaçadas per las comunautats de comunas o d’aglomeracion.

Avèm aital ç ò que s e ditz lo « milafuèlha francés » ont cada nivèl emplega de foncionaris per far lo meteis trab alh, o per contrar otla r lo trab alh dels autres ! Exemple recent : debuta de 2014 lo conselh General de T… anóncia qu’a elaborat 5 classadors que recampan totas las informacions e proceduras de seguir per l’entreten d’un collègi. Lo president d’aquel C.G. explica fièrament qu’an pagat doas personas pendent dos ans per far aqueste trabalh. Çò que sap pas es que lo conselh regional aviá ja fach exactament lo meteis trabalh pels liceus !! Poiriam multiplicar los exemples d’aquela mena e demostrar lo degalhatge de moneda publica que representa lo « milafuèlha ».

Lo milafuèlha al revèrs

Mas la r ef òrma lançada per Manuel Valls pren lo problèma del « milafuàlha » al revèrs. Per far d’estalvis, auriá calgut s’atacar a las tres « fuèlhas » que son tòcatocantas : la comuna, la comunautat de comunas e lo departament. Es a quí, dins un moca dor, que l’empilatge es vengut complement obsolet. Per rason de proximitat ambe los ciutadans, cal a tota fòrça servar la comuna e las comunautats de comunas.

Es logicamant lo departament qu’es de tròp. Çaquelà la supression del departament que totes los obs erva tors sa bon nec essà ria es remandada a 2020 ! Es una error de la s bèlas. Lo president de la Republica en volent preservar los pòstes dels elegits locals socialistas, fa passar l’interès de qualques unes abans l’interès del país. vegaadSans titre

Auretz remarcat que la just if icac ion es sencia la d’a ques ta r efòrma es financièr a. Jama i l’interès del ciutadan es mes en a vant . Se parla pas brica de far avançar la democracia, de simplificar la vida dels usatgièrs en raprochant los luòcs de decision. Nani, de tot aquò se’n parla pas. Sèm davantuna decision pensa da dempuèi París ambe dins l’idèa de baissar las dotacions de l’Estat a las collectivitats locala s. En clar, l’Estat balha rà mens d’a rgent per las regions occitanas.

Mas es plan segur que fusionar doas regions permetrà de far d’estalvis ? Pas evident ! Organizar lo raprochament de doas administracions va al contrari demandar plan d’energia e de moneda. La mesa a nivèl dels salaris se farà totjorn dins lo sens lo mai avantatjós pels foncionaris. Doncas, los fraisses de foncionament van créisser. E caldrà tanben pagar de campanhas de comunicacion per far conéisser la region novèla.

De regions òc, mas quinas regions ?

Lo talhage prepausat pel govern (veser mapa 1) amputa Occitània de doas regions istoricas : Lemosin e Auvernha.

Lo Lemosin seriá restacat a una region Centre giganta qu’aniriá fins a tocar París ! Cos sí existir dins aqueste encastre ? E sustot cossí manténer son identitat occitana ?

Idem per Auvernha que se veiriá a bsorbida per la potenta region leonesa. Nombroses son los occitanis tas qu’an denoncia t aquela situacion.

Lo Partit Occitan a tanb en reagit dins un comunicat : « Tout regroupement devait respecter la logique occitane. Ce n’est pas le cas et nous refusons catégoriquement le démantèlement de l’Auvergne et du Limousin. ».

Autre cambiament per Occitàn i a : la fusion entre Lenga dòc Rosselhon e Miègjorn-Pireneus. E perqué pas ! Seriá torna r a un Lengadòc grand, las doas regions an ja de ligams importants, e son c omplementàr ias dins plan de domenis . L’enjòc pel moviment occitanista serà de s’organizar sus aqueste megà territòri per renfortir las accions en favor de la lenga e de l’identitat occitanas.

Enfin doas regions de pes veson pas cambiar sas frontièras : Aquitània e Provença. Vos prepausam enfin una ma pa de las regions occitanas talas coma la vei lo Partit Occitan (véser mapa 2). I trobaretz quatre regions que correspondon a ls grands b ass ins de vida del monde de uèi, tot en prenent en compte las basas istoricas e tanben dialectalas de l’occitan.

Aquela causida permetriá a Auvernha e Lemosin de desvolopar lor territòri e lors vilas capitalas (Lemòtges e Clarmont) e escapar aital al risque de relegacion e de desoccitanizacion.

Jordil

Ne saber mai / En savoir +
Le site utilise des cookies pour son bon fonctionnement. En poursuivant l'utilisation du site, vous acceptez cette utilisation des cookies.
Accepter