La coopé duerbirà pus jamai…

Aquest an de 2013, l’ i a un anniversari que festajarem pas, es aqueu de la Cooperativa, la Coopé, come disien leis ancians. Fuguèt montada en 1913 per lei Rocabrunencs d’aqueu temps 1 ; fuguèt la melhora resposta davans la crisi viticòla de la fin dau sègle XIX . Leis fondators l’i an dicha « la Rocabrunenca ». Dins una entrevista, Rose Fouque 2 , contava que « sa maire avia menat, per leis endumis de 1914, lo premier viatge de rasin ; èra pas previst, mai leis òmes èron partits à la guèrra , puei a la bastida avian ges de tina e de materiau per faire lo vin ». Pichin a pichin, lo nombre dei societaris a creissut, es a dire qu’en 1924, 3 a faugut faire un premier agrandiment, puei un autre en1928. Lei chifras de producien lei mai ancianas remontan a 1931 ; aquesta annada lei socas an donat 40200  ectolitres. Lei recòrdas de 1934 e 1935 passèron pas lei 20 000 ectolitres. Lei vinhairons dependian mai dei malautias dei socas qu’encuei. En 1952 la capacitat de la cròta fuguèt portada a 60 000 ectòs , aquesta annada a faugut recatar de vin dins d’autrei «coopés».4

Dintre lei societaris, e subretot au canton dau Blavet, n’i a que renavan, lo vin se vendia mau , n’avia tròp, lei Blavetians 5  se disian «  nautres avèm de còstas, portèm de rasin que fa de gras, e es mesclat emè de rasin de la plana d’Argens que n’en fa pas ! »  Fòrça son anats a la coopé dau Puget d’Argens que pagava au gras. Falia concentrar lei mosts de rasin, ben d’annadas una tubadissa blanca  s’auborava de la cròta d’un concentrator. Es solament  en 1977 que la coopé a pagat au gras-ectò , mai èra  un pauc tard, lei desrabatges avian ja començat ; en un pauc mai de dètz ans lo vignarés a demenit de mai de seissanta dau cent .6

En 1990 la coopé dispausava que de 205 ectars de socas. Sus lei  321 societaris de 1950  , n’ en restava en 1990 que 142, emé solament un vintenau de carrejaires  principaus. De mai en mai de fres per la vinhificacien, de mens en mens de vinhairons, la situacien de la cròta devenia malaisada a la debuta deis annadas 2000, es per aquò que lei societaris an votat per l’associacien emé la Mota. Mai l’union marcava la fin de la «  Rocabrunenca ». Que s’es passat alora ? Lo president de Sant Roman, es lo nom de la coopé de la Mota, s’es virat vèrs lo conse de Rocabruna en li demandant de crompar la cròta, se devia faire un marcat paisan ; mai l’uòu a pas crebat. Fin finala an decidit de vendre lo bastiment ; lo conse diguèt « qu’èra pas possible de radobar mai de 8000 m2 de teulissas ».

De societaris an butat à la roda per que la coopé  fuguèt venduda lo mai car possible : l’ i avia qu’un promotor immobilier per lo crompar, leis dardenas serviràn a n’en bastir una novèla à la Mota 7 . Deman, à l’ intrada dau  vilage se quilharà un ostalàs dei grands que nos farà regretar la « coopé » .

 

1- Y RINAUDO, les Vendanges de la République, les paysans du Var à la fin du XIX siècle, PUL, 1982. -2-Entretien entre A Abbe et Rose Fouque.- 3-Roquebrune au fil du  temps, ouvrage collectif, page 131, Rivages, 2013.- 4-Ibidem, page 132.-5- Habitants du quartier du Blavet, ainsi sont-ils désignés au village. -6- ibidem, page 132. -7- Ordonnance n°67-813 du 26 sept 1967, « en cas de dissolution la dévolution de l’actif net à d’autres coopératives.»

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu

Le site utilise des cookies pour son bon fonctionnement. En poursuivant l'utilisation du site, vous acceptez cette utilisation des cookies.
Accepter