De la crisi financièra a la crisi del deute

Dempuèi 2008, la crisi financièra a evoluat en crisi del deute. Los Estats de la zòna eurò qu’an cumulat de deficits gigants, son obligat de passar pels mercats financièrs per empruntar d’argent. Grècia es dins l’uelh del ciclòne : las politicas d’austeritat impausadas per la « Troicà » (lo FMI, la Banca Centrala Europenca, e la comission europenca) an menat lo país al bòrd de l’explosion.

Pertot en Euròpa, los govèrns an causit de baissar (o blocar) lo salari dels fonccionaris e de ne demesir lo nombre. Las pensions dels retirats son estadas elas tanben rosigadas, e lo nombre d’annadas de trabalh aumentadas per pretendre a la retirada.

Totas aquelas mesuras son es tadas presas jos l’influéncia de las bancas, grandas responsablas de la crisi. Son elas tanben en granda dificultat, e sens elas impossible de finançar l’economia reala.

Los poders publics an fach çò que caliá per salvar las bancas mas son los pòbles en entièr que ne pagan lo prètz ! L’austeritat es non solament injusta pels ciutadans de « basa », mas a per consequencia de « plombar » l’economia.

La creissença es en pana sus la zòna eurò e los paises del sud son quitament en recession.

Las entrepresas fan gaire de benefici, pòdon pas ni investir ni recrutar (la demanda es flaca e l’avenir es pas clar). Lo caumatge puja regularament . L’aus teritat que deviá permetre de ratrapar las errors del passat , sembla al contrari agravar la situacion : la baissa de l’activitat economica entraina tanben una baissa de las r ec eptas dels estats. Al c ap de tres anna das de serratge de cinta, res es pas reglat !

Cossí tornar far partir la creissença economica ? La question que se pausa ara a l’Euròpa entièra es de tornar far partir la creissença economica. Cossí far ? Cossí tanben melhorar la competitivitat de nòstras entrepresas ? Baissar los salaris ?

La responsa dels liberals es simpla : cal baissar los salaris ! E de citar l’exemple alemand ont lo salari minimum es diferent d’un sector a l’autre. De la mèma barrica, d’autres prepausan de flexibilisar lo trabalh : suprimir per exemple lo CDI (contract a dura da indeterminada) e lo remplaçar per quicòm de mai cort. Aquelas mesuras son aplicadas dins de païses coma lo Reialme Unit o Espanha. Aquò empacha pas aqueles païses de conéisser grandas dificultats economicas, un caumatge important e una pauretat en creis ! Son mesuras ineficaças. Profitan benlèu a qualques unes, mas aflaquisson lo poder de crompa de la maja part e doncas l’economia en entièr.

Aumentar lo SMIC ? A l’esquerra, d’autres prepausan lo contrari : pujada del smic, aumentacion de las allocacions, creis del nombre de fonccionaris, eca… L’idèa es de tornar lançar l’economia per lo consum de las categorias las mens favorizadas. Mas mèfi ! Coma l’avèm vist , la competitivitat de las entrepresas d’Euròpa del sud es flaca. Far creisser lo còst del trabalh en aumentant los salaris fòrtament seriá prener lo risque de fragilisar nòstras entrepresas, e d’agravar la situacion. D’autra part los estats son jà pro endeutats : devon pas engajar de despensas suplementaris sens preveser las receptas correspondentas. E se se balhava competéncias economicas a las regions ?

Cossí far alara per sortir d’aquela marrida passa ? De possibilitats existisson caquelà ! De’n primièr cal metre a contribucion los mai rics que vegeron lors impòstes ba is sa r pendent las annadas 2 000 . Lo « boclièr fiscal » del Sarkozy es l’exemple de çò que cal pas far ! En temps de crisi, los mai favorizats devon ajudar mai los autres. Ca,l al nivèl europeu, metre en plaça una linha fiscala comuna qu’ajudarà a tornar equilibrar los comptes dels estats. Puèi, un autre probleme d’Euròpa es lo còst de l’energia.

Una granda campanha d’estalvi d’energia (petròli e uranium) es de lança r en isolant los bastiments, en sort iss ent del calfatge electric, en expulsant la s veitur as dels centre v ilas , e en desvolopant las energias localas e non poluantas : solelh, vent, aiga. Enfin, me sembla urgent de melhorar l’eficacitat de l’Estat francés e de sas administracions. Se sap qu’en França l’estat ocupa una plaça tròp importanta que freina las iniciativas, que retarda lo lançament d’unes projectes, per n’inventar d’autr es completament inutiles (LGV per exemple).

Avem de s implificar l’organisacion e lo fonccionament de las adminis – tracions, en fusionant region e departament, e en fisant a a quelas nov ela s regions renfor tidas competéncias novelas notadament dins lo domèni economic.

Jordil

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu