Avetz segur ja entenut a parlar d’aquera granahèsta a Rodés ?

Lo Partit Occitan i èra augan enquèra. Segur que i èram entà profieitar de poder encontrar monde, entà escotar la navèra scèna occitana e entà poder tastar l’aligòt (10 tonas son venudas pendent lo hestenau, doncque n’i a tà tots !). Mes que i èram tanben pr’amor ua bra va energia se desga tja de l’Estivada, ua energia qui da l’ahida entà avançar e bastir amassa.

• Hòrt occitan e hòrt atractiu

Per 201 2, las causas èran ditas clarament peu director, Patrick Ros : que volem 100 000 espectators ! E perqué pas ? Rodés qu’ei la capitala occitana cada an a la fin de julhet. Un hestenau occitanista qu’ei en capacitat de hararrecotir un haish de monde. Per la dusau annada, l’Est iva da èr a descentralizada au barri nau de Borran. Que caló trobar un bèth parcatge entà arcuélher tant de monde. Punt negatiu, pas nat arba a l’entorn e donc cada vrespada que hissa va lo s ó equina ca lor ! Mes lo s er, las locomot ivas com Mas silia Sound System e Zebda qu’èran pres entas . E autanlèu lo purmèr dia, un molonàs de monde emplenava la gran plaça devant l’empont. Au demiei d’aqueths, que i èran quauques occitanistas, mes subertot tota la joenessa deus entorns qui èra vienuda entà partatjar un moment en occitan.

• Hòrt culturau e hòrt politic

Har un hes tenau occ itan n’ei pa s neutr e politicament, e cantar en occitan qu’a d’estar tanben un messatge qui enviam a la societat nosta. Quitament los Zebda qui èran vienguts dilhèu mei per amistat que per l’enveja de por tar l’occitan, se son liur ats a l’exercici. Que’us coneishem mei sus l’engatjament sociau, sus l’engatjament electorau a Tolosa dab  » les motivés  » mes qu’avèvam dejà entenut Magyd Cherfi defénder l’occitan dens lo mètro. A Rodés qu’èra tot lo grop qui’s reivindicava occitan tanben.

• Un laboratòri politic per Occitania

A l’Estivada, los politics qu’ei com los grops : que i a los qui son coneguts com Segolène Royal qui tornegè l’aligòt l’an pas sat , e puish que i a Anna-Maria Escoffier, pas tan coneguda, mes totun ministre en carga de la reforma de l’Estat e de la decentralizacion qui viengó augan. Lo quite maire de Rodés que ditz que vòu apear lo dossièr de classament Unesco de la soa vila en hicar en davant la question de l’occitan entà estar mei plan considerat. Per lo Partit Occitan, qu’ei dab ecologistas, socialistas e e enquëra d’autes part its que vòu lançar lo prumèr regr opament e 2 formacion d’elegits sus la question de la lenga nosta e au delà, pausar ua pensada politica tà l’espaci occitan : quina agricultura, quins transpòrts, quina economia, etc. Atau, l’Est ivada en mei de tot lo regropament artistic e associat iu, en mei deu regropament de las institucions (veire encadrat), que poiré estar lo lòc de reflexion per Occitania, un lòc d’escambis enter los partits politics. Un vertadèr laboratòri entà l’aviéner deu país.

• Une interrégionalité qui se construit

En 2010, les élus du Partit Occitan avaient initié une première rencontre interrégionale pour échanger sur la situation de nos régions, et pour la première fois, inviter les associations à débattre de la politique linguistique et culturelle à mener sur l’ensemble du territoire occitan. C’était le premier  » parlement occitan  » , hébergé dans la salle du conseil de la mairie de Rodez. Ce fut un succès et tout le monde en redemandait. En 2011, 7 régions occitanes étaient représentées, et un débat public sur la politique linguistique était annoncé dans le programme officiel de l’Est ivada. Résultat, un texte rédigé en commun : la charte de coopérat ion interrégionale et trans fronta lière de développement de l’occitan, qui a été depuis signée et votée par cinq régions. En cet te année 2 012 la quest ion de l’interrégionalité occitane n’est pas qu’une affaire de régions. Étaient présents, des communes, des départements, des services de l’État . Au total, plus de 15 institutions différentes dont la Catalogne. On a pu y parler de l’ébauche d’un premier outil construit en collaboration : un office public de la langue occitane.

Pour réagir : info[a]adeo-oc.eu