Una de las promes sas grandas de la campanha electorala de Barack Obama (reelegit President dels Estats Units d’America, dempuèi lo 6 de novembre 2012) foguèt l’independéncia energetica del país per 2020, gràcias a l’espleitacion del gas e de l’òli d’esquit.
Mas aquel mème 6 de novembre, los 80 000 ciutadans de Longmont dins l’estat de Colorado, se prononcièron per l’interdiccion de la fracturacion idraulica sul territòri de lor comuna. Una votacion que podriá complicar l’estrategia energetica del President Obama.
De la fracturacon idraulica
Uèi, la fracturacion idraulica representa la sola tecnica d’espleitacion del gas e de l’òli d’esquit .
Consistís, a partir d’un potz vertical, de far un foratge orizontal seguit de la fracturacion de las ròcas del sossòl per injeccion jos fòrta pression d’aiga mesclada amb de sable e nombroses produits quimics ( 1 ) .
Los foratges pòdon menar a la contaminacion de las napas freaticas e de las aigas de susfàcia ( 2 ) e al rejet dins l’atmosfèra d’una granda quantitat de gas. Aquel gas se troba siá rejetat directament dins l’atmosfèra, s’agís sustot de metan (CH4) ( 3 ), del poder d’efièch de sarra 25 còps pus grand que lo del gas carbonic (CO2), siá cremat en luminièr a la sortida del potz per donar de CO2. Segon la « Energy Information Administrat ion » (EIA) americana, los productors de gas e d’òli d’esquit de l’estat del North Dakota cremèron a quicòm prèp 1.4 miliard de metre cubics de gas natural en 2011.
Un volum que representa 32% de la quantitat totala del gas produit dins l’Estat e pro calor per caufar 700 000 ostals. Totjorn segon l’EIA, la cremada del gas pels luminièrs, a la sortida dels poses, aumentèt pel North Dakota, de mai de sièis còps entre 2006 e 2011 e la c remada tota la als Estats Units creissèt de 62% pendent lo mème temps (4). D’estudis son en camin per establir cossí lo gas carbonic dels luminièrs participa a l’emprenta climatica de l’òli e del gas d’esquit.
Los environamentalistas demandan a l’estat del North Dakota e a la « US Environmental Protection Agency » (US EPA) de quitar de cremar lo gas que s’escapa per produire d’electricitat o de matèria plastica.
Irrealisme
La societat British Petroleum (BP), predís que la produccion de gas e d’òli d’esquit deuriá aumentar respectivament de tres e de sièis còps entre 2011 e 2030. Es sus la basa d’aquelas previsions, partejadas per l’EIA e l’US EPA, que lo poder de Washington espera que lo seu país torna ra èss er lo primièr productor mondial de combustible fossil, e que quitarà d’importar de combustible estrangièr.
Ma s segon J. David Hughes , un geos cient ific especialista de la « revolucion esquitosa » a m e r i c a n a , aquelas previsions serián irrealistas. Sos estudis pòrtan sus l’espleitacion de 30 camps de gas e 21 camps d’òli d’esquit, representant 65 000 potzes, e mòstran que la product ivitat per potz e per camp decreís rapidament (5).
Lo còst de producc ion de nombros es c amps d’espleitacion del gas d’esquit passa los preses del gas natural non esquitos. Lo manten de la produccion necessita una aumentacion del nombre de poses e donc del supòrt financièr. Lo gas d’esquit es sustot produit en America del Nord e la corba de produccion atengèt un plateu al cors del primièr semèstre de 2012, après un periòde de fòrta creissença. Cinc camps de gas d’esquit produison 80% del gas d’esquit dels Estats Units e la productivitat mejana dels poses de quatre d’entre eles decreís dempuèi 2010. Per l’òli d’esquit , dos c amps d’espleita cion produison 81% de l’òli d’esquit dels Estats Units e la productivitat dels novels potzes decreís dins cada camp a quicòm prèp de 60% al cap d’un an e perseguís sa baissa las annadas seguentas.
Per J. David Hughes (5), « la viabilitat a long tèrme de la re voluc ion esquit os a ame ricana deu èsser justificada per una estrategia energetica que prendriá en compte a l’encòp: sostenibilitat, còst e impacte environamental ». Lo poder francés interdiguèt la frac tura cion idraulic a sul ter ritòr i de la Republic a (lei del 13.07.2011), mas d’unes politics e industrials que son a somiar d’una revolucion esquitosa francesa serián plan avisats de s’informar sus la realitat d’aquel afar als Estats Units d’America.
Fernand VEDEL
(1) Howar th R.W. et al (2011) Should fracking stop ?. Nature, 477, 271-275.
(2) Olmstead S.M. et al (2013) Shal e gas development impacts on surface water qual ity in Pennsylvania. Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 110, 4962-4967.
(3) Tol le fso n J. (2013) Methane l eaks e ro de green credentials of natural gas. Nature, 493, 12.
(4) Tollefson J. (2013) Oil boom raises burning issues. Nature, 495, 290-291.
(5) Hugh es J.D. (2013) A re al i ty che ck on th e shale revolution. Nature, 494, 307-308. NB: Per co nei sser lo s pro duit s qu imi cs (formula, toxicitat…) utilisats dins la fracturacion idraulica, anar sul siti de l « Association Toxicologie Chimie » (ATC) per trobar lo plan bel trabalh de sintèsi d’un collèga del CNRS: André Picot (2012) Exploitation des huiles et gaz de schiste ou de roche-mère et risques associés, 56 paginas: http://atctoxicologie.free.fr
